HO SABIEN TOTS

L’escàndol del Cata­lan­gate ha mar­cat l’agenda política d’una set­mana en què tocava par­lar de lli­bres, d’un Sant Jordi sense mas­ca­re­tes i de les ganes col·lec­ti­ves de nor­ma­lit­zar, ara ja de debò, la vida post­pandèmia. Però dilluns en lloc de mona ens vam haver d’empas­sar una nova pata­cada de rea­li­tat amb la publi­cació a la revista The New Yorker d’una infor­mació que parla del cibe­res­pi­o­natge a una sei­xan­tena de per­so­nes entre líders inde­pen­den­tis­tes –polítics i acti­vis­tes– i els seus advo­cats. Tot i que no és nou, no és un tema menor, i és per això que s’ha gene­rat tot aquest rebom­bori posant un focus a Madrid –on han de donar expli­ca­ci­ons i acla­rir qui i per què va donar l’ordre de con­trac­tar el ser­vei d’espi­o­natge– i un altre a Europa –on s’ha fet front comú perquè es creï una comissió que per­meti inves­ti­gar els fets més enllà de l’empara del secret d’estat que pot fer ser­vir el govern cen­tral–. El que ha pas­sat és molt greu, però la dimensió que agafa ara l’escàndol té més a veure amb la quan­ti­tat de gent espi­ada i l’evidència que són els gover­nants d’un supo­sat estat de dret els que els han fet espiar que no pas amb el mateix fet de saber que hi havia telèfons pun­xats, perquè això ho sabien tots. En el Sant Jordi d’estiu que vam haver de cele­brar el juliol del 2020, entre les nove­tats de no-ficció va arra­sar M’explico. De la inves­ti­dura a l’exili, el pri­mer volum del die­tari de Car­les Puig­de­mont escrit per Xevi Xirgo. Repas­sant el que va viure el pre­si­dent de Cata­lu­nya els anys 2016 i 2017 i les pre­cau­ci­ons que pre­nien amb els mòbils, queda clar que se sabien espi­ats. El Sant Jordi de l’any pas­sat, una altra nove­tat de no-ficció: el lla­vors pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, publi­cava Pega­sus. L’Estat que ens espia, un lli­bre en què es pas­sava de la supo­sició a la cons­ta­tació dels fets, amb exhaus­ti­ves expli­ca­ci­ons del fun­ci­o­na­ment d’aquest pro­gra­mari i de com encaixa Tor­rent el fet de saber que l’havien espiat. Més lli­bres? A CaCausa gene­ral, del peri­o­dista Jordi Panye­lla, la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, explica que va saber que el seu telèfon tenia un pro­grama espia abans que ningú parlés de Pega­sus. Volíem creure que no era pos­si­ble, però ja ho sabien tots, que eren espi­ats.