EL PERILL QUE HO JUSTIFICA TOT

“El Centro Nacional de Inteligencia és l’organisme públic responsable de facilitar al president del govern i al govern de la nació les informacions, anàlisis, estudis i propostes que permetin prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o la integritat territorial d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’estat de dret i les seves institucions.” Aquesta és la informació que poden llegir al web del CNI. Clara i concisa. Queda clar per a qui treballa i quins són els seus objectius. Allò que no se’ns explica, però, són els mètodes que utilitza per “facilitar” aquestes “informacions, anàlisis, estudis o propostes”. Aquesta setmana s’ha descobert que una de les vies per fer-ho era l’espionatge a més de seixanta dirigents independentistes, que han vist vulnerats els seus drets fonamentals i que han estat víctimes de delictes.

El govern del PSOE ho nega. El seu representant a Catalunya, Salvador Illa, ens recorda que ell ha “estat un any i una setmana al govern d’Espanya” i que coneix bé “com van les coses”. I, com si res, deixa anar que el govern d’Espanya “no espia, sinó que dialoga”. Es tracta d’un acudit. La taula de diàleg, que ara Pere Aragonès vol “congelar”, fa mesos que es troba en una edat de gel, sense trobades, sense diàleg, sense avenços. El govern espanyol no fa política, ja la fan els tribunals, i posa en pràctica aquella vella praxis rajoniana de qui dia passa any empeny, deixant que el suposat suflé es refredi, que els polítics es barallin o que acabem tots a la presó. Per tant, si la segona part de la frase de Salvador Illa és falsa, hem de suposar que també ho és la primera i que el govern espanyol “espia”. De fet, si fos cert tampoc ho diria. L’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, ho va deixar molt clar: “Ni confirmo ni desmenteixo”, ha assegurat a la televisió pública espanyola. El joc de paraules d’Illa amb el diàleg, el silenci còmplice de l’executiu espanyol i la frase lacònica de l’exdirector del CNI, afegit a les pràctiques tradicionals de l’Estat espanyol (que, quan li ha convingut, no ha dubtat a saltar-se les regles de l’estat de dret per respondre a les suposades amenaces) ja ens donen la resposta. L’Estat espanyol ens espia. I practica una guerra bruta sense límits. De fet, farà el que sigui per protegir-se dels seus enemics. I els mitjans espanyols, els polítics espanyols i els uixers espanyols, callaran. Perquè, com es diu al web del CNI, tot plegat és per “prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o la integritat territorial d’Espanya”. I això ho tapa tot, ho justifica tot.