EL PERILL QUE HO JUSTIFICA TOT

“El Cen­tro Naci­o­nal de Inte­li­gen­cia és l’orga­nisme públic res­pon­sa­ble de faci­li­tar al pre­si­dent del govern i al govern de la nació les infor­ma­ci­ons, anàlisis, estu­dis i pro­pos­tes que per­me­tin pre­ve­nir i evi­tar qual­se­vol perill, amenaça o agressió con­tra la inde­pendència o la inte­gri­tat ter­ri­to­rial d’Espa­nya, els interes­sos naci­o­nals i l’esta­bi­li­tat de l’estat de dret i les seves ins­ti­tu­ci­ons.” Aquesta és la infor­mació que poden lle­gir al web del CNI. Clara i con­cisa. Queda clar per a qui tre­ba­lla i quins són els seus objec­tius. Allò que no se’ns explica, però, són els mètodes que uti­litza per “faci­li­tar” aques­tes “infor­ma­ci­ons, anàlisis, estu­dis o pro­pos­tes”. Aquesta set­mana s’ha des­co­bert que una de les vies per fer-ho era l’espi­o­natge a més de sei­xanta diri­gents inde­pen­den­tis­tes, que han vist vul­ne­rats els seus drets fona­men­tals i que han estat vícti­mes de delic­tes.

El govern del PSOE ho nega. El seu repre­sen­tant a Cata­lu­nya, Sal­va­dor Illa, ens recorda que ell ha “estat un any i una set­mana al govern d’Espa­nya” i que coneix bé “com van les coses”. I, com si res, deixa anar que el govern d’Espa­nya “no espia, sinó que dia­loga”. Es tracta d’un acu­dit. La taula de diàleg, que ara Pere Ara­gonès vol “con­ge­lar”, fa mesos que es troba en una edat de gel, sense tro­ba­des, sense diàleg, sense avenços. El govern espa­nyol no fa política, ja la fan els tri­bu­nals, i posa en pràctica aque­lla vella pra­xis rajo­ni­ana de qui dia passa any empeny, dei­xant que el supo­sat suflé es refredi, que els polítics es bara­llin o que aca­bem tots a la presó. Per tant, si la segona part de la frase de Sal­va­dor Illa és falsa, hem de supo­sar que també ho és la pri­mera i que el govern espa­nyol “espia”. De fet, si fos cert tam­poc ho diria. L’exdi­rec­tor del CNI, Félix Sanz Roldán, ho va dei­xar molt clar: “Ni con­firmo ni des­men­teixo”, ha asse­gu­rat a la tele­visió pública espa­nyola. El joc de parau­les d’Illa amb el diàleg, el silenci còmplice de l’exe­cu­tiu espa­nyol i la frase lacònica de l’exdi­rec­tor del CNI, afe­git a les pràcti­ques tra­di­ci­o­nals de l’Estat espa­nyol (que, quan li ha con­vin­gut, no ha dub­tat a sal­tar-se les regles de l’estat de dret per res­pon­dre a les supo­sa­des ame­na­ces) ja ens donen la res­posta. L’Estat espa­nyol ens espia. I prac­tica una guerra bruta sense límits. De fet, farà el que sigui per pro­te­gir-se dels seus ene­mics. I els mit­jans espa­nyols, els polítics espa­nyols i els uixers espa­nyols, calla­ran. Perquè, com es diu al web del CNI, tot ple­gat és per “pre­ve­nir i evi­tar qual­se­vol perill, amenaça o agressió con­tra la inde­pendència o la inte­gri­tat ter­ri­to­rial d’Espa­nya”. I això ho tapa tot, ho jus­ti­fica tot.