Opinió

Des de Brussel·les

LLEGIR ÉS VIDA

L’hora és greu, i així ens ho fan notar iniciatives com la vaga de fam en defensa de la llengua de Jaume Sastre i Carles Furriols
Llegiu en català, estimeu en català, viviu en català. Hi renunciarem?

La diada de Sant Jordi no és només la festa dels lli­bres i de la rosa, ni tam­poc una mos­tra de la millor faceta, aco­lli­dora, fes­tiva, par­ti­ci­pa­tiva, trans­ver­sal... dels cata­lans. És sobre­tot una opor­tu­ni­tat boníssima per refer­mar el nos­tre com­promís amb la llen­gua i la lite­ra­tura cata­la­nes, que són senyals inequívocs de la nos­tra for­ta­lesa com a poble.

Com és d’impor­tant lle­gir al llarg de la vida! En aquest sen­tit, vull fer-vos un prec espe­cial en aquest Sant Jordi del 2022 molt pro­ba­ble­ment pas­sat per aigua i enra­rit per un con­text polític ple de sorolls, sus­picàcies i tren­ca­ment de con­fi­an­ces (tal vegada encara quedi algú sorprès per tot aquest epi­sodi lamen­ta­ble del Pega­sus...; em costa de creure, però hi ha gent per a tot!). El prec és que lle­giu. I igual­ment, a totes aque­lles per­so­nes que pugueu, escri­viu perquè, no per evi­dent, vull dei­xar d’esmen­tar-ho: Sant Jordi és un home­natge a totes les per­so­nes que com­par­tei­xen la seva veu literària, entre les quals, mol­tes d’elles, són dones que escri­uen, dones que ens fan pròxima (en alguns casos ven­cent el pudor o la ver­go­nya) la seva manera d’enten­dre la vida amb tot allò d’excel·lent i de mise­ra­ble que hi passa i que els passa. Dones que es reve­len con­tra el silenci, con­tra els con­ven­ci­o­na­lis­mes, con­tra la manera d’esti­mar i de viure que els impo­sen els altres: altres homes, mol­tes vega­des, quan no direc­ta­ment altres dones que massa vega­des exer­cei­xen el poder com ho fan els homes. I posats a dema­nar, reblo la petició ini­cial i, si és pos­si­ble, us demano que al prec de lle­gir i d’escriure n’hi sumeu un dar­rer: feu-ho en la nos­tra llen­gua, en català. És una qüestió abso­lu­ta­ment cab­dal, que ens parla de qui som i de com som.

El pre­sent i el futur de la nos­tra llen­gua, de la llen­gua cata­lana, depèn –no em can­saré de dir-ho– de totes i cadas­cuna de les per­so­nes que la par­lem, dels seus par­lants, de l’opció que triem quan anem a com­prar el pa o quan ens rela­ci­o­nem amb els altres. L’hora és greu, és ben cert, i així ens ho fan notar ini­ci­a­ti­ves com la vaga de fam en defensa de la llen­gua cata­lana que han ini­ciat els com­panys Jaume Sas­tre i Car­les Fur­ri­ols, amb el suport i acom­pa­nya­ment del can­tau­tor illenc Biel Majo­ral. Aquests dos acti­vis­tes denun­cien amb aquesta acció la per­se­cució judi­cial i política de la llen­gua cata­lana, molt sin­gu­lar­ment vin­cu­lada a les esco­les dels Països Cata­lans, i se sumen d’aquesta manera a les mobi­lit­za­ci­ons i pro­tes­tes que es faran per rebut­jar la modi­fi­cació de la llei lingüística que es votarà al Par­la­ment (sem­bla que a finals d’aquest mes d’abril) i que pretén ajus­tar-se a les impo­si­ci­ons del Tri­bu­nal Suprem espa­nyol i del Tri­bu­nal de Justícia espa­nyol a Cata­lu­nya.

Sas­tre, que va ser un dels impul­sors de l’Assem­blea de Docents de les Illes Bale­ars, ja va començar el 8 de maig del 2014 una vaga de fam de qua­ranta-un dies de durada en defensa d’una edu­cació digna en català i con­tra la posició de no nego­ciar del govern de les illes Bale­ars en relació amb el con­flicte edu­ca­tiu. L’octu­bre de l’any pas­sat, va ser ele­git repre­sen­tant de les Illes a l’Assem­blea de Repre­sen­tants del Con­sell per la República, del qual també és repre­sen­tant Car­les Fur­ri­ols, de Tara­dell, i impul­sor de la Fun­dació Huma­nitària pel Ter­cer i Quart Món Doc­tor Tru­eta, que fomenta la cre­ació d’empre­ses sos­te­ni­bles i la inserció labo­ral de per­so­nes vul­ne­ra­bles a par­tir de la reco­llida de fàrmacs. A tots dos els vull donar les gràcies pel seu sacri­fici per­so­nal, que ens recorda la nos­tra capa­ci­tat indi­vi­dual de can­viar, mit­jançant les nos­tres acci­ons, tendències. Tot depèn de nosal­tres, de la nos­tra acti­tud indi­vi­dual. És clar que les lleis, els decrets, els con­sen­sos aju­den a pre­ser­var el pre­sent i el futur de la llen­gua però, al cap i a la fi, allò més poderós de tot, és la nos­tra acti­tud indi­vi­dual, la nos­tra elecció (“La gent no s’adona del poder que té”, ja sé que Brossa ho deia en relació amb una pos­si­ble vaga gene­ral però apli­quem-nos-ho en relació amb la llen­gua). Lle­giu en català, esti­meu en català, viviu en català perquè és tanta la lite­ra­tura mera­ve­llosa que s’ha escrit en la nos­tra llen­gua. Hi renun­ci­a­rem?

I ja per fina­lit­zar, obrim la mirada i la pers­pec­tiva i recor­dem que som forts perquè som Països Cata­lans. I mal­grat que sigui antipàtic fer reco­ma­na­ci­ons perquè vol dir des­triar i dei­xar gent fora, sí que m’agra­da­ria com­par­tir l’entu­si­asme que m’ha des­per­tat la lec­tura de la dar­rera novel·la de l’amic Joan-Lluís Lluís, l’excel·lent Junil a les ter­res dels bàrbars (Club Edi­tor), pre­mi­ada per Òmnium, i que és una aven­tura mera­ve­llo­sa­ment tra­vada i expli­cada. “Soc el des­cen­dent humil de la gent que expli­cava ron­da­lles a la vora del foc”, deia l’autor. Ves, ara s’entén tot. Bon Sant Jordi a tot­hom!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor