DIÀLEG A LES AULES

“Fins ara, la con­se­lle­ria no ha mos­trat volun­tat nego­ci­a­dora.” “Hi ha un impe­di­ment molt clar i és que els sin­di­cats no par­ti­ci­pen en les meses sec­to­ri­als.” La pri­mera de les fra­ses, com es pot deduir, cor­res­pon a la por­ta­veu d’un sin­di­cat de l’ense­nya­ment, con­cre­ta­ment a Iolanda Segura, de l’USTEC; men­tre que la segona la va pro­nun­ciar la direc­tora gene­ral de Pro­fes­so­rat i Per­so­nal de Cen­tres Públics, Dolors Collell, en aquest cas repre­sen­tant de l’admi­nis­tració. No es tracta d’un joc de parau­les, sinó d’una mos­tra d’un con­flicte que està total­ment enquis­tat, sense cap símptoma de millora. Dijous, els sin­di­cats van pre­sen­tar la con­vo­catòria de qua­tre noves jor­na­des de vaga. Si s’aca­ben mate­ri­a­lit­zant, se suma­ran als cinc dies del segon tri­mes­tre, amb la qual cosa el curs 2021/22 es con­ver­tirà en un dels més ines­ta­bles dels dar­rers anys; una dada que, si la sumen a l’impacte de la pandèmia, resulta extre­ma­da­ment pre­o­cu­pant, sobre­tot en un àmbit tan deli­cat com el de l’ense­nya­ment.

A banda de la coin­cidència en les acu­sa­ci­ons sobre la falta de diàleg, tant el pro­fes­so­rat com l’admi­nis­tració com­par­tei­xen un objec­tiu bàsic: una for­mació pública de qua­li­tat a Cata­lu­nya. La coin­cidència, però, sem­bla que s’acaba aquí. El pro­fes­so­rat es mos­tra molest pel man­te­ni­ment de les reta­lla­des sala­ri­als acu­mu­la­des des de l’any 2010, per l’avançament de l’inici del curs esco­lar una set­mana, pels nous currículums que exi­gei­xen més dedi­cació del pro­fes­so­rat, per l’excés de per­so­nal interí i labo­ral, per l’actual decret de plan­ti­lles i per la defensa tèbia que la Gene­ra­li­tat fa del sis­tema d’immersió lingüística. El govern, per la seva banda, té tota la legi­ti­mi­tat per deci­dir sobre la pro­gra­mació edu­ca­tiva, encara més en un tema com l’avançament esco­lar, que té un ampli suport social i fami­liar, sobre­tot tenint en compte que el sis­tema català és dels que tenen les vacan­ces d’estiu més llar­gues d’Europa. No hi ha vare­tes màgiques per resol­dre el con­flicte, però sí que cal­dria exi­gir a les dues parts que esgo­tin totes les vies de diàleg i que posin de mani­fest més fle­xi­bi­li­tat en les posi­ci­ons res­pec­ti­ves. No sem­bla gaire rao­na­ble que els uns seguei­xin sense pre­sen­tar-se a la taula sec­to­rial de nego­ci­ació, per molt enuig que puguin acu­mu­lar davant les deci­si­ons uni­la­te­rals de la con­se­lle­ria, ni que els altres seguei­xin amb la política de fets con­su­mats. Els pro­ble­mes que hi ha damunt la taula són impor­tants, però tenen solució. Sense diàleg, però, és impos­si­ble.