LA COMÈDIA DEL PEGASUS

L’afer de l’espi­o­natge a través del sis­tema Pega­sus és com una comèdia d’entre­te­ni­ment cons­truïda amb els ele­ments clàssics del gènere: la rutina quo­ti­di­ana queda trun­cada per un pre­vi­si­ble fet impre­vist que posa al des­co­bert la veri­ta­ble con­dició dels pro­ta­go­nis­tes, els quals s’embo­li­quen en una dis­puta curta de mires que no els durà enlloc perquè no tenen cap altra alter­na­tiva que treure tot el pro­fit que puguin de fer veure que se supor­ten. Els inde­pen­den­tis­tes espi­ats no tenien totes les cer­te­ses que calien per demos­trar que ho eren, però ho sabien. I tots ple­gats també sabem que no en trau­rem res, del fons de la cla­ve­guera que Citi­zen Lab ha des­ta­pat. Ho impe­dirà l’enrei­xat que hi han sol­dat per damunt la legis­lació sobre secrets ofi­ci­als, les ordres judi­ci­als –que si no hi eren, sor­ti­ran– i l’acti­tud del govern espa­nyol que es cor­po­ra­ti­vitza amb tota la classe política, inclosa l’euro­pea. L’única incògnita és la de sem­pre: la trama seguirà tenint prou força per con­ti­nuar domi­nant els per­so­nat­ges o n’hi haurà algun que voldrà tenir vida pròpia?