DIÀLEG I POSICIÓ

El president Aragonès urgia dimecres a aprovar la reforma de la llei de normalització lingüística que promouen ERC, PSC i ECP i de la qual Junts es va despenjar per manca de consens social. Vet aquí que les entitats que defensen el català, agrupades a l’entorn de Plataforma per la Llengua, ni estan disposades a fer cap pas enrere en l’aplicació de la llei actual ni encara menys a acceptar una reforma que es refugia en l’ambigüitat i que, en comptes d’esquivar la resolució del TSJC sobre el 25% de docència en castellà a l’escola, el que fa és obrir la porta a una aplicació discrecional de percentatges superiors. És preferible, doncs, que el TSJC imposi la seva sentència? Tampoc. El que és preferible és que els partits catalans defensin políticament el consens que va conduir a la llei actual i no que arronsin el cap i rebaixin el sostre de l’autonomia, en comptes d’aixecar les parets del nou país. No s’han de confondre les formes amb el fons: es pot mantenir la disposició al diàleg sense perdre la posició, perquè la primera cosa sense la segona és una rendició.