ACATAR O DESOBEIR

La decisió de Junts per Cata­lu­nya de des­vin­cu­lar-se defi­ni­ti­va­ment de l’acord per modi­fi­car la llei de política lingüística sac­seja una vegada més la precària uni­tat inde­pen­den­tista i deixa a l’aire la res­posta a un tema tan urgent com trans­cen­den­tal. La qüestió de la llen­gua és un dels ner­vis del país. I, per aquest motiu, en els dar­rers anys ha estat un dels prin­ci­pals objec­tius de l’ofen­siva de la dreta espa­nyo­lista, ja sigui a través dels canals polítics o dels ins­tru­ments judi­ci­als. Que un tema tan relle­vant com aquest no sigui capaç de gene­rar un ampli con­sens entre el bloc inde­pen­den­tista resulta fran­ca­ment pre­o­cu­pant.

La segona reflexió que cal fer és que el cop de timó de Junts per Cata­lu­nya en aquest tema ha estat espe­ci­al­ment des­con­cer­tant: en poques hores, ha pas­sat de fer-se una foto al cos­tat d’ERC, el PSC i En Comú Podem a lide­rar el bloc del no al cos­tat d’algu­nes enti­tats que, en aquest cas sí, es van mani­fes­tar des del pri­mer moment en con­tra de l’acord. La for­mació inde­pen­den­tista, que es troba en plena fase con­gres­sual, ha estat espe­ci­a­ment con­tun­dent i ha anun­ciat que “no par­ti­ci­parà en cap reforma de la llei de política lingüística” perquè creu que “no té el con­sens polític, ni el del sec­tor edu­ca­tiu, ni tam­poc el de les enti­tats que defen­sen el català”. I no només això, també ha adver­tit el govern que davant la sentència del TSJC només hi ha dos camins: aca­tar o deso­beir. De fet, fa mesos que vivim atra­pats en aquest dilema. Aca­tar o deso­beir és la cruïlla on es va tro­bar el govern arran del referèndum de l’1 d’octu­bre del 2017 i és la que han hagut d’afron­tar ajun­ta­ments de tots colors, govern i Par­la­ment. De fet, aca­tar o deso­beir era el dilema que es plan­te­java quan la inha­bi­li­tació de Pau Juvillà va estar damunt la mesa del Par­la­ment. En aquell moment, es va optar per aca­tar.

Arri­bats a aquest punt, i amb l’espasa de Dàmocles que repre­senta la sentència del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, li cor­res­pon al govern de Pere Ara­gonès deci­dir quin camí vol pren­dre: si es refu­gia en l’acord que va subs­criure amb els comuns i el PSC, amb el risc de ser acu­sat d’inten­tar repro­duir un “tri­par­tit” per la via lingüística i de posar en perill la cohesió del govern, que haurà d’apli­car la via esco­llida; o bé intenta recu­pe­rar el con­sens amb Junts per Cata­lu­nya i amb les enti­tats que s’opo­sen a la modi­fi­cació pac­tada, ja sigui a par­tir d’una solució alter­na­tiva o de la deso­bediència, com pro­posa la CUP. Un altre cop, aca­tar o deso­beir.