ACATAR O DESOBEIR

La decisió de Junts per Catalunya de desvincular-se definitivament de l’acord per modificar la llei de política lingüística sacseja una vegada més la precària unitat independentista i deixa a l’aire la resposta a un tema tan urgent com transcendental. La qüestió de la llengua és un dels nervis del país. I, per aquest motiu, en els darrers anys ha estat un dels principals objectius de l’ofensiva de la dreta espanyolista, ja sigui a través dels canals polítics o dels instruments judicials. Que un tema tan rellevant com aquest no sigui capaç de generar un ampli consens entre el bloc independentista resulta francament preocupant.

La segona reflexió que cal fer és que el cop de timó de Junts per Catalunya en aquest tema ha estat especialment desconcertant: en poques hores, ha passat de fer-se una foto al costat d’ERC, el PSC i En Comú Podem a liderar el bloc del no al costat d’algunes entitats que, en aquest cas sí, es van manifestar des del primer moment en contra de l’acord. La formació independentista, que es troba en plena fase congressual, ha estat especiament contundent i ha anunciat que “no participarà en cap reforma de la llei de política lingüística” perquè creu que “no té el consens polític, ni el del sector educatiu, ni tampoc el de les entitats que defensen el català”. I no només això, també ha advertit el govern que davant la sentència del TSJC només hi ha dos camins: acatar o desobeir. De fet, fa mesos que vivim atrapats en aquest dilema. Acatar o desobeir és la cruïlla on es va trobar el govern arran del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i és la que han hagut d’afrontar ajuntaments de tots colors, govern i Parlament. De fet, acatar o desobeir era el dilema que es plantejava quan la inhabilitació de Pau Juvillà va estar damunt la mesa del Parlament. En aquell moment, es va optar per acatar.

Arribats a aquest punt, i amb l’espasa de Dàmocles que representa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, li correspon al govern de Pere Aragonès decidir quin camí vol prendre: si es refugia en l’acord que va subscriure amb els comuns i el PSC, amb el risc de ser acusat d’intentar reproduir un “tripartit” per la via lingüística i de posar en perill la cohesió del govern, que haurà d’aplicar la via escollida; o bé intenta recuperar el consens amb Junts per Catalunya i amb les entitats que s’oposen a la modificació pactada, ja sigui a partir d’una solució alternativa o de la desobediència, com proposa la CUP. Un altre cop, acatar o desobeir.