KENTO, VALTÒNYC, HASÉL

Francesco Carlo, Kento, és un raper, escriptor i antifeixista calabrès. Referent del compromís social a Itàlia, fa tallers de rap a les presons de menors per ensenyar-los el poder transformador de la música i les paraules. Té una cançó que es diu Free Pablo Hasél. Comença així: “Cada vers de protesta trenca barrots de presons, tinc un flow que arrenca les corones dels caps dels Borbons. No pots esborrar-nos a tots, tots som Pablo Hasél. Aquí si sents Bella Ciao no és La Casa de Papel.” La cançó denuncia la repressió i la censura a l’Estat espanyol: parla de tot allò que a Hasél i a Valtònyc els ha provocat presó o persecució judicial.

“Si n’hi ha prou amb unes paraules per tancar-te a la presó, potser sí que s’escriu llei, però es llegeix repressió”, diu Kento, que parla d’“aquest present obscè en què el raper està en perill i el terrorista feixista, protegit i lliure”. El dia que escric aquest article hi ha dues notícies que em fan venir al cap els versos de Kento. D’una banda, Itàlia ha tret de la presó els líders del grup violent neofeixista Forza Nuova –continua sense ser il·legalitzat– que van participar en l’agressió esquadrista al sindicat CGIL. El pa de cada dia. De l’altra, Bèlgica ha refusat definitivament l’extradició de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que ha hagut d’estar deu anys de la seva vida pendent de si entraria a presó per haver fet una cançó sobre les malifetes dels Borbons. La persecució judicial contra Valtònyc –des dels 18 anys!– és una aberració que ha posat de manifest moltes misèries. També dels que han mirat cap a una altra banda i s’han limitat fer a algun tuit per postureig.

“Alguns ho duen al cor, d’altres només a la samarreta. No n’hi ha prou d’escriure a Twitter que Black lives matter”, diu Kento, que coneix bé el carrer i retrata els que ni l’ensumen. “A cada mentida seva els respon el nostre no. Ho saben bé a Catalunya: Visca la Revolució”, diu Kento, en català, com a resposta als muntatges de les clavegueres. Una lliçó de què vol dir prendre partit.