Opinió

Tribuna republicana

Evitar els matrimonis forçosos

És important la implicació de l’administració i també dels entorns laborals, familiars i d’oci de les dones en situació de risc
La resposta institucional a la violència masclista ha de tenir en compte les inquietuds de les dones que la pateixen

Els femi­ni­ci­dis al Pakis­tan de dues veïnes de Ter­rassa, Anissa i Arooj Abbas, per –infor­men els mit­jans– negar-se a con­ti­nuar els seus matri­mo­nis, ha revi­fat l’interès públic per la lluita con­tra els matri­mo­nis forçats i les eines de l’admi­nis­tració per abor­dar-los. Fins i tot el Con­sell de l’Advo­ca­cia Cata­lana ha dema­nat ampliar la pre­venció i reforçar el pro­to­col català con­tra aquesta violència.

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erra­di­car la violència mas­clista, con­si­dera els matri­mo­nis forçats com una violència mas­clista d’àmbit social i comu­ni­tari. Des del 2009, hi ha un pro­to­col per als Mos­sos d’Esqua­dra. Cinc anys després, es va crear el pro­to­col per a l’abor­datge de matri­mo­nis forçats de la demar­cació de Girona, que coor­di­nava l’actu­ació dels Mos­sos d’Esqua­dra amb la d’altres àmbits de l’admi­nis­tració, com ara els ser­veis soci­als, els cen­tres edu­ca­tius i els sani­ta­ris. No és fins al 2020 que es va crear el pro­to­col d’àmbit català.

Per trac­tar els matri­mo­nis forçats, és molt impor­tant la impli­cació no només de tots els esta­ments de l’admi­nis­tració, sinó també dels entorns labo­rals, fami­li­ars i d’oci de les dones en situ­ació de risc. Segons dades dels Mos­sos d’Esqua­dra, entre el 2009 i el 2021 s’han atès 194 casos. D’aquests, 71 van ser noti­fi­cats per la víctima, 40 pels ser­veis soci­als, 29 pels Mos­sos, 28 per l’escola, 15 per la família de la víctima, 5 per cen­tres de salut, 4 per asso­ci­a­ci­ons i 2 per la pare­lla mateixa.

El pro­to­col del 2020 de pre­venció i abor­datge de matri­mo­nis forçats traça un cir­cuit d’atenció per a les menors i un altre per a les adul­tes. En ambdós casos, s’esta­blei­xen qua­tre fases d’actu­ació. La pri­mera, que trans­corre simultània­ment a les altres tres en ser una eina de pre­venció, és la de sen­si­bi­lit­zació, que con­sis­teix a infor­mar la població sobre la pro­blemàtica dels matri­mo­nis forçats, expli­car als pro­fes­si­o­nals de l’admi­nis­tració les vies per abor­dar-la i acom­pa­nyar vícti­mes poten­ci­als. La fase de detecció es basa a iden­ti­fi­car senyals d’alerta que poden indi­car que una per­sona està en risc de ser casada o ja ha estat casada a la força. A la fase d’atenció es deter­mina quin acom­pa­nya­ment s’ofe­reix a la dona, en funció de si el risc és o no immi­nent o de si el casa­ment forçat ja s’ha con­su­mat. A la de recu­pe­ració, s’acom­pa­nya la super­vi­vent un cop s’ha evi­tat el matri­moni o ella n’ha sor­tit.

Els matri­mo­nis forçats són una violència molt ama­gada a Cata­lu­nya. Les dades des­gra­na­des per anys dels 194 casos ate­sos en el període 2009-2021 mos­tren diferències de detecció intera­nu­als molt dis­pars. El 2013 va ser l’any en què es van detec­tar més casos: 26. Hi ha hagut anys, com el 2014 o el pas­sat, en què tan sols se’n van noti­fi­car 10. Això indica que s’hau­ria de fer molta més incidència en les fases de detecció i sen­si­bi­lit­zació.

Núria Gar­cia, edu­ca­dora social de l’enti­tat Valen­tes i Acom­pa­nya­des, va expli­car dimarts al No ho sé de RAC1 que a mol­tes dones els costa denun­ciar perquè no volen dela­tar la família, i no fan el pas fins que no tenen més remei. En altres violències mas­clis­tes, com ara les agres­si­ons i els abu­sos sexu­als o el mal­trac­ta­ment de la pare­lla, també hi ha reticència a denun­ciar. És per això que cal que la res­posta ins­ti­tu­ci­o­nal a tota forma de violència mas­clista tin­gui en compte les inqui­e­tuds de les dones que les patei­xen. A més, segons Gar­cia, sem­bla que alguns pro­fes­si­o­nals no tenen clar què han de fer un cop detec­ten un matri­moni forçat, mal­grat haver lle­git el pro­to­col. Així doncs, s’hau­ria de revi­sar la fase d’atenció i reforçar la de sen­si­bi­lit­zació.

En la soci­e­tat cata­lana, que com­bina for­mes de violència mas­clista més pre­va­lents a la comu­ni­tat blanca amb aque­lles de més freqüents en comu­ni­tats raci­a­lit­za­des, el risc zero de patir violència mas­clista no exis­teix. Men­tre tre­ba­llem per erra­di­car el mas­clisme, hem d’anar polint les pràcti­ques de detecció, atenció i recu­pe­ració per a aque­lles dones que n’han patit les con­seqüències més dures.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor