WILDE TENIA RAÓ

En aquesta barra de bar ano­me­nada Twit­ter on tots, en un moment o altre, hi repen­gem els col­zes, lle­geixo una citació de l’incon­fu­si­ble Oscar Wilde que diu així: “Els angle­sos tenen tres coses que els fan sen­tir-se orgu­llo­sos d’ells matei­xos: el te, el whisky i un escrip­tor com jo. Però el cas és que cap d’aques­tes tres vir­tuts són angle­ses. El te és xinès, el whisky és escocès i jo soc irlandès.” Aquesta veri­tat incon­tes­ta­ble que ningú no gosa­ria dis­cu­tir al gran Wilde, ens ser­veix d’exem­ple per arri­bar a enten­dre l’ager­ma­na­ment no pac­tat que uneix la cre­ació de la majo­ria dels estats actu­als, tot fruit de la violència, l’asset­ja­ment i el domini abso­lut dels ven­ce­dors amb els vençuts. L’apro­pi­ació ver­go­nyosa de les vir­tuts ali­e­nes per bas­tir una gran farsa. Un apa­ra­dor fet a mida dels con­que­ri­dors. L’invent d’un con­ti­nent far­cit amb el botí del saqueig. Con­ti­nent i con­tin­gut. Un invent explo­siu. Entre­te­niu-vos una estona i com­pro­va­reu com els estats pre­su­mei­xen de les vir­tuts de les naci­ons con­que­ri­des i xucla­des en bene­fici propi. Fa pocs dies, la noia que ges­ti­o­nava el compte de Twit­ter de Pecas (@Soy­Pe­cas), el gos d’Espe­ranza Aguirre –i que ara des la capi­tal del cho­tis men­teix més que parla–, Isa­bel Díaz Ayuso, tor­nava a des­bar­rar afir­mant que “la Gene­ra­li­tat és una admi­nis­tració autonòmica que s’ha inven­tat una nació”. Ves per on hi ha gen­tola a qui li entu­si­asma pas­se­jar públi­ca­ment la seva ignorància, però tam­poc cal cul­par-la de res perquè es veu que a ponent, del que no en volem ni vent ni gent, l’estat del qui és igno­rant agrada de valent. El cas és que, com afir­mava Wilde, i subs­ti­tuint el mot angle­sos per espa­nyols, de poc o de res poden pre­su­mir aquests que ens mor­ti­fi­quen amb la seva dèria d’uni­fi­cació i uni­for­misme, ence­tada amb el Decret de Nova Planta, que deia al començament que es dic­tava “para que sus mora­do­res [del Prin­ci­pat] vivan en paz, qui­e­tud y abun­dan­cia”. Aquesta nació que, segons la noia del gos Pecas, és una farsa, va saber “inven­tar”, entre altres mera­ve­lles, el Tri­bu­nal de Con­tra­fac­ci­ons, el zenit de bila­te­ra­li­tat a Cata­lu­nya entre les ins­ti­tu­ci­ons de la terra i la monar­quia, un bon invent que, pot­ser, i només pot­ser, hau­ria posat al seu lloc gent de la pit­jor mena que navega per San­xenxo amb el seu nom escrit a la popa del vai­xell.