GUILLOTINES SOBRE EL CAP

Aquesta set­mana –com fa tant de temps– els titu­lars de l’actu­a­li­tat ens han fet sen­tir com drin­guen les gui­llo­ti­nes que pen­gen sobre els nos­tres caps. El Tri­bu­nal Suprem espa­nyol diu gat on deia blat i revi­sarà els indults dels pre­sos inde­pen­den­tis­tes. Hem arri­bat a un con­sens par­la­men­tari per aigua­lir la immersió lingüística a l’escola per l’efecte de les pres­si­ons del TSJC, i el govern espa­nyol subrat­lla que el 25 % d’ense­nya­ment en cas­tellà s’ha de com­plir. El PSOE, PP, Vox i Cs impe­dei­xen al Congrés que s’inves­ti­guin les cla­ve­gue­res de l’Estat mal­grat les reve­la­ci­ons del Cata­lan­gate i de l’exco­mis­sari Villa­rejo. El govern espa­nyol no publi­carà les balan­ces fis­cals per no ali­men­tar els greu­ges espa­nyols, però se li’n refot ali­men­tar els greu­ges cata­lans. No són titu­lars des­con­tex­tu­a­lit­zats, sinó símpto­mes per­sis­tents d’un mal cor­ro­siu. Hau­ria estat bé que algun repre­sen­tant del poble català hagués dit: “Ja n’hi ha prou, com a nació hem de tenir el coratge d’actuar”, però qui ho ha dit ha estat la vice­pre­si­denta dels EUA, Kamala Har­ris.