LA TRAMA RUSSA

“L’emissari de Putin va oferir 10.000 soldats russos a Puigdemont per a la independència.” “Rússia va acceptar donar suport a la independència de Catalunya a canvi que Puigdemont la convertís en un paradís fiscal de bitcoins.” “Un misteriós exdiplomàtic rus es va entrevistar amb Puigdemont el dia abans de la DUI.” “La trama russa va oferir a l’enllaç de Puigdemont visitar la seu dels serveis secrets de Moscou.” La selecció anterior correspon a les portades d’alguns diaris. Fa mesos que la premsa i el poder judicial espanyol, amb el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona al capdavant, donen voltes a la presumpta existència d’una ingerència russa en la política catalana com a via per desestabilitzar Espanya i la Unió Europea. En la construcció d’aquest relat es barregen dos dimonis: Rússia (sense distingir entre el país i el govern de Vladimir Putin) i els dirigents independentistes, disposats a vendre’s l’ànima al diable per aconseguir els seus objectius.

Cal reconèixer que com a novel·la de ficció, d’aquelles que John Le Carré va escriure ambientades en la guerra freda, podria arribar a funcionar. Fins i tot podria arribar a resultar una distracció entretinguda. Ara bé, quan passem de la ficció a la realitat, resulta difícil trobar alguna dada versemblant. En realitat, tots sabem que els russos mai no haurien donat suport a la independència de Catalunya. De fet, tampoc n’hi haurien donat els Estats Units, ni el Regne Unit, ni França... I ja hi poden anar afegint els estats que vulguin. Només cal resseguir la història de les relacions internacionals i conèixer les dinàmiques en què opera per saber que aquest factor és pura ficció. En el cas concret de Rússia, però, s’hi afegeix un element més: una dinàmica independentista com la catalana va en directa oposició a la seva política tant interna com externa, tal com estem veient amb la guerra d’Ucraïna. Es pot repetir moltes vegades i inflar-ho amb els titulars que es vulgui, però ni és versemblant pensar que Vladimir Putin enviés un emissari a parlar amb Carles Puigdemont, ni és creïble que oferís una ajuda militar consistent en l’enviament de 10.000 soldats russos per reforçar la independència de Catalunya, ni tampoc sembla raonable pensar, ni que sigui a còpia de molta imaginació, que Josep Lluís Alay és un espia o un agent rus, sinó més aviat un acadèmic que parla rus i ha fet conferències a Rússia. En realitat, la veritable “trama russa” parteix del mateix principi que l’operació Catalunya i que moltes altres històries: empastifar-ho tot.