LA TRAMA RUSSA

“L’emis­sari de Putin va ofe­rir 10.000 sol­dats rus­sos a Puig­de­mont per a la inde­pendència.” “Rússia va accep­tar donar suport a la inde­pendència de Cata­lu­nya a canvi que Puig­de­mont la con­vertís en un paradís fis­cal de bit­coins.” “Un mis­teriós exdi­plomàtic rus es va entre­vis­tar amb Puig­de­mont el dia abans de la DUI.” “La trama russa va ofe­rir a l’enllaç de Puig­de­mont visi­tar la seu dels ser­veis secrets de Mos­cou.” La selecció ante­rior cor­res­pon a les por­ta­des d’alguns dia­ris. Fa mesos que la premsa i el poder judi­cial espa­nyol, amb el titu­lar del jut­jat d’ins­trucció número 13 de Bar­ce­lona al cap­da­vant, donen vol­tes a la pre­sumpta existència d’una ingerència russa en la política cata­lana com a via per deses­ta­bi­lit­zar Espa­nya i la Unió Euro­pea. En la cons­trucció d’aquest relat es bar­re­gen dos dimo­nis: Rússia (sense dis­tin­gir entre el país i el govern de Vla­di­mir Putin) i els diri­gents inde­pen­den­tis­tes, dis­po­sats a ven­dre’s l’ànima al dia­ble per acon­se­guir els seus objec­tius.

Cal reconèixer que com a novel·la de ficció, d’aque­lles que John Le Carré va escriure ambi­en­ta­des en la guerra freda, podria arri­bar a fun­ci­o­nar. Fins i tot podria arri­bar a resul­tar una dis­tracció entre­tin­guda. Ara bé, quan pas­sem de la ficció a la rea­li­tat, resulta difícil tro­bar alguna dada ver­sem­blant. En rea­li­tat, tots sabem que els rus­sos mai no hau­rien donat suport a la inde­pendència de Cata­lu­nya. De fet, tam­poc n’hi hau­rien donat els Estats Units, ni el Regne Unit, ni França... I ja hi poden anar afe­gint els estats que vul­guin. Només cal res­se­guir la història de les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals i conèixer les dinàmiques en què opera per saber que aquest fac­tor és pura ficció. En el cas con­cret de Rússia, però, s’hi afe­geix un ele­ment més: una dinàmica inde­pen­den­tista com la cata­lana va en directa opo­sició a la seva política tant interna com externa, tal com estem veient amb la guerra d’Ucraïna. Es pot repe­tir mol­tes vega­des i inflar-ho amb els titu­lars que es vul­gui, però ni és ver­sem­blant pen­sar que Vla­di­mir Putin enviés un emis­sari a par­lar amb Car­les Puig­de­mont, ni és creïble que oferís una ajuda mili­tar con­sis­tent en l’envi­a­ment de 10.000 sol­dats rus­sos per reforçar la inde­pendència de Cata­lu­nya, ni tam­poc sem­bla rao­na­ble pen­sar, ni que sigui a còpia de molta ima­gi­nació, que Josep Lluís Alay és un espia o un agent rus, sinó més aviat un acadèmic que parla rus i ha fet con­ferències a Rússia. En rea­li­tat, la veri­ta­ble “trama russa” par­teix del mateix prin­cipi que l’ope­ració Cata­lu­nya i que mol­tes altres històries: empas­ti­far-ho tot.