TOTS HAURÍEM POGUT SER LA TAMARA

El Tribunal Suprem ha confirmat aquesta setmana que Tamara Carrasco és innocent. No és la primera vegada que la justícia ho diu, però com sembla que la fiscalia tenia un especial interès a qüestionar la seva innocència, ho han hagut de confirmar diverses instàncies. Quatre anys després de ser detinguda, traslladada a Madrid, incomunicada i tractada com una terrorista, aquesta dona va ser utilitzada per tot un sistema per alliçonar l’independentisme català (i, de passada, qualsevol que tingués ganes de participar en protestes i manifestacions). Cada vegada tinc més clar que el perfil de noia jove, sense antecedents, d’algú que perfectament podia representar una persona “normal i corrent” va ser elegit per donar un missatge a la població en general: tots hauríem pogut ser la Tamara.

El missatge no era cap altre que generar tensió i por. Perquè parant atenció al cas, de seguida es veia que a la Tamara l’acusaven de terrorisme i altres coses gravíssimes sense tenir ni una sola prova contra ella. Tot per un comentari en un xat de WhatsApp en què es plantejaven idees per tallar una carretera com a acció de protesta. Això, i una careta i un xiulet trobats entre les seves coses sembla que eren les armes de què disposava per ser considerada una terrorista. Una de les jutgesses que ha estudiat el cas es va arribar a sorprendre amb l’informe de la Guàrdia Civil.

Per a ella no hi va haver ni presumpció d’innocència, ni cura de la seva imatge pública. Des del primer minut, el seu rostre, el seu nom i les seves dades personals van ser publicades a tot arreu amb l’afirmació que es tractava d’una terrorista. I quan les sentències absolutòries s’han anat succeint, una darrere l’altra, no hi ha hagut ni rastre de la notícia allà on abans havia ocupat minuts de pantalla i se l’havia tractat com una delinqüent perillosa.

No podem deixar en l’oblit la tremenda barbaritat que s’ha comès contra ella, perquè tots hauríem pogut ser la Tamara.