ELS INDRETS MÉS VIUS DEL PLANETA

Ens queden un mica lluny (no tant si et pots permetre viatjar a un país tropical), però hi estem vinculats ens agradi o no. En l’escenari de l’emergència climàtica, els boscos tropicals es consideren una de les millors solucions naturals per ajudar a mitigar-ne els efectes. Són boscos que acullen la meitat de totes les espècies d’animals i plantes del món, una biodiversitat extraordinària que els converteix en llocs únics. També són la nostra llar primigènia: a les selves africanes els homínids es van convertir en humans.

Aquestes atapeïdes i riques zones forestals emmagatzemen milers de milions de tones de CO2, i d’aquesta manera ajuden a limitar l’escalfament del planeta. Tot i això ens poden resultar alienes, al cap i a la fi es troben a prop de l’equador, a una distància considerable. Però en el món globalitzat tot i tots estem relacionats. Ens pot semblar que la desforestació de milers d’hectàrees a l’Amazones no ens afecta directament, o que no podem fer res contra la destrucció de les selves asiàtiques. No és cert. Europa és la responsable del 16% de la destrucció dels boscos del món, i l’Estat espanyol ocupa la tercera plaça en la llista de països europeus més voraços en aquest afany destructiu. Com? Comprant grans quantitats de productes, com ara soja, oli de palma, cacau, cafè o fusta, procedents de terres que s’han desforestat prèviament. El consum de carn de vaca engreixada a partir de plantes que també es conreen en aquests espais és un altre dels greuges que provoquem. L’extracció de recursos sense tenir en compte la pèrdua d’ecosistemes valuosíssims –que poden amagar, encara sense descobrir, grans avenços per al món de la medicina, per exemple– s’agreuja molt més amb els efectes del canvi global: més sequeres, més calor, més incendis... És un peix que es mossega la cua.

Per si tot això fos poc, la comunitat científica està començant a denunciar la falta de recursos i de reconeixement per a totes aquelles persones que recullen in situ les dades sobre la situació dels boscos tropicals. Recorden que molt lluny dels despatxos on es prenen les decisions i es legisla, els equips sobre el terreny tenen pocs mitjans i estan exposats a tot tipus de perills: des de l’atac d’animals salvatges fins a incendis o inundacions, passant per amenaces per part d’indústries i terratinents, o la possibilitat de patir alguna malaltia infecciosa com la malària. Són treballadors de països pobres que no reben cap reconeixement. En canvi, les seves dades són bàsiques per poder fer una avaluació real de fins a quin punt es troben al límit les selves tropicals i si es pot confiar que tindran un paper important en la modulació dels canvis en el clima que ja estem començant a patir.