L’EVIDÈNCIA QUE REGALA LA REALITAT

Aquesta setmana hem conegut la recomanació de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la decisió que va prendre David Sassoli, qui va ser president del Parlament Europeu, quan va retirar l’escó a Oriol Junqueras: sense entrar en el fons de la qüestió, Maciej Szpunar considera que el Parlament Europeu va fer el que havia de fer. D’aquesta manera, Szpunar ha trasllat al Tribunal la seva valoració perquè la tingui en compte davant el recurs presentat per Junqueras. El seu dictamen no és vinculant, però segurament el resultat final no se n’allunyarà gaire. L’assumpte tindrà recorregut, i fonts d’ERC ja han anunciat que emprendran totes les vies necessàries per defensar l’escó de Junqueras al Parlament Europeu.

A pesar del que determini finalment el tribunal respecte a aquest fet, no és complicat arribar a la conclusió que en aquest cas Oriol Junqueras ha vist trepitjats els seus drets. La realitat és així de tossuda, de manera que, mentre que Puigdemont, Comín i Ponsatí són eurodiputats, Junqueras no ho és. Aquest simple fet hauria de fer reflexionar més d’un. A més, el Tribunal de Luxemburg va deixar clar que la immunitat com a eurodiputat per a Junqueras tenia efecte des del mateix instant en què es van publicar els resultats electorals i quedava constància que Junqueras havia obtingut un escó. No obstant això, com assenyala l’advocat general en el seu veredicte, l’actitud del Suprem seria, si més no, sospitosa de no haver volgut vetllar per la democràcia europea i per les normes vigents supranacionals.

Marchena va presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Luxemburg sobre aquest assumpte, però no va esperar la resposta i es va encarregar de dictar sentència. Així, un cop condemnat, Junqueras no va tenir la possibilitat de personar-se per prendre possessió de la seva acta, ja que, a pesar que Luxemburg li donava la raó, Marchena s’havia empassat la clau. Com diu ERC, el que ha passat amb l’escó de Junqueras com a eurodiputat és tan injust que no fa falta saber dret per veure-ho. L’evidència que deixa la realitat és suficient.