ELS FATXES SÓN SEMPRE ELS ALTRES

Una de les coses que més em van colpir quan vaig venir a viure a Itàlia fa 15 anys va ser com n’estava, de normalitzat, en la societat el feixisme. Com n’era, de fàcil, definir-se amb orgull feixista –i també antifeixista. Com el mantra de Berlusconi que “Mussolini va fer coses bones” era omnipresent als mitjans. De les ganes d’entendre per què passava en va néixer el febrer del 2020 el meu primer llibre, Feixisme persistent. Vaig dedicar un capítol a Giorgia Meloni (que llavors tenia entre el 7% i el 10% a les enquestes; mentre que Matteo Salvini, el 30%). Vaig explicar els moviments que intuïa que s’estaven gestant per convertir la líder de Germans d’Itàlia en la substituta de Salvini. També vaig explicar que, perquè l’operació reeixís, calia que el leghista continués arrambat a Putin, que això li passaria factura.

Les previsions s’han complert i fa un any que el partit de Meloni, hereu del partit feixista italià, va superar Salvini i va esdevenir líder en els sondejos. A la primavera hi haurà eleccions i si no hi ha un daltabaix les guanyarà la coalició Meloni-Salvini-Berlusconi, que els mitjans (també els d’esquerres!) defineixen “el centredreta”. Per tant, té moltes paperetes per ser la propera (i la primera) presidenta del govern d’Itàlia, i així se la tracta als mitjans. No ha suposat cap escàndol, malgrat que el seu partit fins i tot homenatja Mussolini amb el braç alçat. De fet, el passat desembre, a la festa que la formació postfeixista fa cada any, hi va assistir tot el poder polític i econòmic del país. Des del líder del centreesquerra, Enrico Letta –que presenta còmplice i somrient llibres amb Meloni i tot–, fins al president de la poderosa patronal industrial i el director d’Il Corriere della sera. L’aparició de Meloni en el míting de Vox ha sorprès a Itàlia. I és que, per als mitjans italians, Vox és clarament extrema dreta, mentre que per als espanyols ho és Meloni. Ves que els interessos polítics i econòmics no enceguin els mitjans i sigui més fàcil veure el fatxa a l’ull aliè.