ESTIMAR LA TERRA

L’altre dia, després d’aquesta primera tongada d’incendis simultanis, escoltava per la ràdio les reflexions d’un bomber. Reflexions carregades de sentit, de raó, fruit dels anys d’experiència. I eren tan sensates que em va fer pensar quan, en el pic de la pandèmia, sentíem epidemiòlegs i científics que demanaven als polítics que els escoltessin i els fessin cas per evitar que en futures pandèmies, passés el mateix que amb la covid-19. Als bombers, com als pagesos, se’ls ha d’escoltar quan s’han de fer polítiques que afecten el territori, perquè d’això, d’aquest gest tan senzill, d’escoltar i aprendre, depèn el futur del país. Ho reivindica en veu alta una persona després de veure que un any rere l’altre no se’ls fa cas. Un bomber que sí que diu que calen més efectius, més recursos i més bona gestió. Que cal. Els bombers són els primers d’advertir que el nostre és un país que es crema i més que es cremarà. Però per poder garantir una reacció ràpida i efectiva a l’hora d’apagar els futurs incendis demanen polítiques reals de país, que creguin en el país, en la terra. I això depèn del fet que hi hagi cultura forestal de veritat, que vol dir que hi hagi consciència que el bosc no és un paisatge. Que és un ésser viu i que no se’l pot maltractar. I no menystenir el sector primari. Aquell sector al qual girem l’esquena tot i que després li exigim que mantingui aquell paisatge, ben endreçat. No. No és just. Els pagesos no només generen i ofereixen productes de proximitat, saludables i excel·lents. No només. I ho recorda el bomber quan diu: “Els pagesos produeixen seguretat.” Són capaços, per la manera com treballen la terra, el territori, que els boscos estiguin ben estructurats, que hi hagi prou diversitat per assegurar un aturador natural dels focs. L’equació és ben senzilla. Si s’ha de protegir el territori, cal invertir-hi, i això vol dir ajudar el sector agrari, que és qui el protegeix. Si ets un polític que creus en el país, has de creure en el territori, i això vol dir esmerçar-hi diners i esforços. Si no inverteixes en el país, no hi ha terra, no hi ha país. Com massa sovint sentim a dir, que això no passi, només depèn de nosaltres. I dels nostres polítics. I pensar i actuar així sí que és estimar la terra.