FUGIR D’ESTUDI

En català tenim un munt d’expres­si­ons per trans­me­tre la volun­tat de “per­dre inten­ci­o­na­da­ment el temps per demo­rar la reso­lució d’un pro­blema”. Podem donar allar­gues, fugir d’estudi, fer pas­sar amb raons o amb cançons, empre­nyar la gata o, fins i tot, embo­li­car la troca, tot i que en aquest dar­rer cas no només sem­bla deduir-se una intenció d’elu­dir el debat per no com­pli­car-se la vida o per no tenir una res­posta satis­factòria, tal com deien que feia Mari­ano Rajoy, sinó també una volun­tat deli­be­rada d’entor­pir el tema amb tota mena de com­pli­ca­ci­ons. El resul­tat final és el mateix (va pas­sant el temps i el tema segueix damunt la taula perquè no hi ha volun­tat de resol­dre’l), però l’acti­tud no és només de desídia, sinó de pro­vo­car mala maror. En tot cas, sigui quina sigui l’expressió que esco­llim (i segur que molts de vostès n’han pen­sat alguna altra men­tre lle­gien) fa mesos, per no dir anys, que ha que­dat ben clara la volun­tat del govern espa­nyol de donar allar­gues a la car­peta cata­lana. I no estem par­lant només de no pren­dre deci­si­ons (que més aviat van en el sen­tit con­trari de la concòrdia, com en el cas de la manca d’inver­si­ons o el Cata­lan­gate), sinó sen­zi­lla­ment d’asseure’s a par­lar. Pedro Sánchez, que va veient com el cer­cle de la dreta s’estreny elecció rere elecció, no troba mai el moment de reu­nir-se amb Pere Ara­gonès.

Aquest dime­cres, can­sada d’espe­rar, la con­se­llera de la Pre­sidència es va des­plaçar fins a la capi­tal del regne per supli­car un avenç en la taula de diàleg. El resul­tat de la tro­bada va ser ver­gonyós: “Avui hem ini­ciat un procés per obrir l’agenda de des­ju­di­ci­a­lit­zació del con­flicte polític”, va afir­mar Vilagrà després de la reunió amb el seu homònim espa­nyol. No obs­tant això, ni es va acon­se­guir cap com­promís de depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats, d’arri­bar fins al fons de l’assumpte i d’impe­dir que es repe­teixi el Cata­lan­gate –l’escàndol més gran d’espi­o­natge il·legal que s’ha cone­gut a Europa–, ni tam­poc es va obte­nir cap avenç en l’agenda sobre l’amnis­tia, la fi de la repressió o un referèndum acor­dat, temes que ni tan sols es van posar damunt la taula. L’única con­cessió que va fer Félix Bolaños va ser “com­pro­me­tre’s” a con­cre­tar una reunió entre Ara­gonès i Sánchez, però sense fixar data i supe­di­tada a fer-la “quan l’agenda de Pedro Sánchez ho per­meti”. En rea­li­tat, tam­poc calia aquesta tro­bada per saber que el govern espa­nyol no té cap tipus d’interès a resol­dre la car­peta cata­lana i que, com a mínim fins que li resulti impos­si­ble tro­bar alguna excusa (elec­to­ral o cli­ma­tològica, tant se val), sem­pre fugirà d’estudi.