JOCS OLÍMPICS D’HIVERN

Dimarts, el Comitè Olímpic Espa­nyol va comu­ni­car ofi­ci­al­ment que havia renun­ciat a orga­nit­zar els Jocs Olímpics d’hivern 2030. Segons afir­men, el motiu d’aquesta renúncia ha estat la manca d’entesa entre el govern ara­gonès i el català. Deia l’altre dia en un altre arti­cle d’opinió que, una vegada des­car­tada defi­ni­ti­va­ment la can­di­da­tura, el debat a favor o en con­tra ja el podíem anar tan­cant perquè era evi­dent que, tal com va afir­mar el senyor Blanco, res­pon­sa­ble del COE, dei­xar la porta oberta a una can­di­da­tura en soli­tari de Cata­lu­nya per al 2034 era, com va res­pon­dre el per­so­natge de Don Juan a l’obra El bur­la­dor de Sevi­lla de Tirso de Molina: “¡Tan largo me lo fiais!” A més, si aquest és l’argu­ment del cap de files del comitè espa­nyol, per quin set sous cal espe­rar al 2034 i no pre­sen­tar la can­di­da­tura de Cata­lu­nya el 2030? Una excusa de mal paga­dor, ja que el que ha pas­sat en rea­li­tat és que l’anti­ca­ta­la­nisme, una vegada més, ha gua­nyat la par­tida. Crec que de moment el nos­tre pre­si­dent, Pere Ara­gonès, hau­ria de guar­dar en un calaix l’acord de govern que ini­ci­ava el compte enrere per a la con­sulta sobre els Jocs i optar per dei­xar córrer les dues con­sul­tes del 24 de juliol; una de vin­cu­lant a l’Alt Piri­neu i Aran i l’altra, no vin­cu­lant, al Ripollès, el Sol­sonès i el Ber­guedà. I torno a esmen­tar el perquè de tot ple­gat: l’anti­ca­ta­la­nisme. Més enllà de si els Jocs Olímpics eren una bona aposta o no del nos­tre govern, la cata­la­nofòbia del pre­si­dent d’Aragó, Javier Lambán, ha fet forat. De fet, aquest home (les males llengües afir­men que era un mal juga­dor de fut­bol que va dei­xar un mal gust al Sara­gossa), ja fa temps que ense­nya la poteta i que pre­su­meix de la seva fòbia con­tra Cata­lu­nya, la nos­tra llen­gua, cul­tura, iden­ti­tat. Fins i tot es va atre­vir, amb una demos­tració d’anal­fa­be­tisme mani­fest, a par­lar de la Corona d’Aragó, inven­tant un relat men­ti­der que va fer tre­mo­lar les parets del sen­tit comú. En el dar­rer Congrés regi­o­nal del PSOE ara­gonès, Lambán, com­pany de files d’Iceta, va resul­tar-ne gua­nya­dor, i en el seu dis­curs tri­om­fal ja va llançar tot un seguit de dards con­tra Cata­lu­nya, de ben segur, amb un ull posat en les pro­pe­res elec­ci­ons. Tot un clàssic que també, no ho obli­dem, ha estat pre­sent a les elec­ci­ons anda­lu­ses.