DISFRUTEM DE L’ESTIU!

corre per internet, com gairebé tot el que passa al món, un vídeo del líder d’UGT, Pepe Álvarez, en què, sense ni despentinar-se, recomana als treballadors que gaudeixin de l’estiu i que no facin cas de les previsions dels experts sobre la crisi econòmica que arribarà a la tardor. La frase textual és aquesta: “Volen que no passem bé l’estiu. Que se’n vagin a fer punyetes! Disfrutarem de l’estiu, perquè és nostre i perquè ens l’hem guanyat. Que no ens prenguin allò que ens hem guanyat.” Tal qual. El màxim representant d’un dels dos sindicats majoritaris del país convida els ciutadans a fer com l’estruç davant el negre futur immediat i a no pensar en el demà mentre es torren al sol i beuen sangria. Total, perquè no hi ha millor estratègia que ignorar els problemes i postposar-los fins que siguin inevitables i després, amb tota la calma del món i amb la pena als ulls, sortir un altre cop davant la gent lamentant una situació que es podria haver evitat i assenyalar l’empresariat i l’administració com els únics culpables de tot. Aquests discursos d’escuradents al llavi i de barra de bar sonen a temps passats, quan l’economia d’un país la decidia el país i quan la dependència als interessos internacionals i a la gestió europea no era ni la meitat que ara. Ah! I quan els governs d’aquest país no tenien el cul llogat amb compromisos exteriors. Els sindicats prometen mobilitzacions quan comenci el curs i parlen de conflicte als carrers obviant que l’arribada d’una nova crisi econòmica, l’enèsima, té uns components que sumen i que la fan encara més ferotge que les anteriors: una guerra europea, un desproveïment de matèries primeres, una inflació disparada i uns preus de productes bàsics desbocats, per dir-ne només uns quants. En un escenari com aquest, no caldria arremangar-se de seguida i posar sobre la taula propostes de solució abans que limitar-se a deixar anar amenaces? Els treballadors no mereixem alguna cosa més que proclames enceses de classe que només agraden als convençuts? Disfrutem de l’estiu, doncs, però tampoc no cal oblidar que després de l’agost ve el setembre.