VICTÒRIA

Com deia en l’article del mes de maig, sobre la necessitat d’actuar arran de la sentència del TSJC del 25%, “o regulem o ens regulen”. Calia aprovar una llei del Parlament abans de la fi del termini del 31 de maig donat pel TSJC per aplicar un mínim del 25% de castellà a totes les aules del Principat. Tot i que van depassar el termini, dos dies abans van aconseguir aprovar un decret llei del govern que fixava els criteris per als projectes lingüístics dels centres, i el mateix 31 de maig la Generalitat va presentar un escrit demanant que es declarés que legalment era impossible aplicar la sentència per l’existència d’aquest decret llei, com així ho ha reconegut explícitament el TSJC.

L’1 de juliol, el TSJC va aprovar una providència per la qual reconeix que la publicació de la llei del Parlament i del decret llei del govern “determinen la impossibilitat legal d’executar la sentència”, ja que “defineixen un model lingüístic en l’àmbit escolar que resulta incompatible amb els paràmetres presos en consideració en la sentència” i, defensen, incompatible també amb la jurisprudència i l’articulat constitucional.

Recordem que van admetre com a part que podia demanar l’execució de la sentència les associacions per al bilingüisme. El pla traçat pels supremacistes espanyols en contacte amb la judicatura s’anava materialitzant. I aquestes mateixes entitats pantalla van demanar al TSJC que s’executés igualment la sentència de manera immediata, que es multés coercitivament amb 1.500 euros diaris el conseller mentre no apliqués la sentència i que es requerissin les direccions dels centres a complir-la, alhora que es preguntava al Constitucional si aquestes dues normes amb rang de llei eren constitucionals.

De moment, el TSJC només ha demanat que el Constitucional s’hi pronunciï; probablement farà un pronunciament interpretatiu d’aquí a no gaires mesos, perquè els tempos van diferents si han d’emparar-te com a pres polític independentista que si han de carregar-se la immersió lingüística. No estan gaire contents, els gallardos defensors que els infants catalans no aprenguin la llengua pròpia i minoritzada del país. Per això és bo parlar de victòria. Parcial, en espera del Constitucional i de la seva capacitat per sorprendre’ns, però victòria.