PARLAMENT O BASTIÓ?

De moment, la mesa del Par­la­ment manté la defensa del vot dele­gat del dipu­tat electe Lluís Puig i falta veure què farà davant la resistència de Laura Borràs a aban­do­nar el càrrec pel pro­ce­di­ment judi­cial que té obert. Aques­tes dues qüesti­ons no són incon­ne­xes, perquè pro­ve­nen de l’ofen­siva que els poders de l’Estat man­te­nen con­tra els càrrecs inde­pen­den­tis­tes, estra­fent la legis­lació per con­ver­tir en delic­tes penals tots els actes que pro­ve­nen de la dis­crepància política. Perquè, de la mateixa manera que la situ­ació de Lluís Puig no es redu­eix a una dele­gació de vot, sinó que prové de l’exili polític al qual s’ha vist forçat, l’acu­sació con­tra Laura Borràs no es limita a les cir­cumstàncies d’unes adju­di­ca­ci­ons con­trac­tu­als, sinó que se sosté gràcies als pro­ce­di­ments uti­lit­zats per cons­truir la causa. Per tant, la qüestió de fons és si el Par­la­ment ha de ser o no un bastió con­tra la guerra bruta de l’Estat o se n’ha d’apar­tar per sot­me­tre’s a una obediència sub­misa. Els uni­o­nis­tes ho tenen clar. Ara falta veure què faran els que es pen­sen que ja tenen el cel gua­nyat.