COPA, PURO I CIGALÓ DE COLPISME

N’hem vist de molt gros­ses, a l’Estat espa­nyol, en qüestió de cla­ve­gue­res. Per això, con­fesso que el pri­mer que vaig pen­sar quan va sor­tir la notícia del Fer­re­ras­gate va ser que difícil­ment em sor­pren­dria, que no n’hi hau­ria per a tant. Dona de poca fe! Val la pena escol­tar els àudios, si es té un estómac prou fort, perquè pocs cops es palesa amb tan des­ver­go­nyi­ment que el nivell de putre­facció del cla­ve­gue­ram és sistèmic, que s’estén per tots els esta­ments del poder. I que sí: qui en té, de poder, se sap impune i per això riu com un xiroi amb la boca plena de cro­que­tes men­tre es jacta de come­tre delic­tes des d’un res­tau­rant de Madrid.

Els àudios són sòrdids, des­a­gra­da­bles de sen­tir. Si els hagués escrit un guio­nista se l’hau­ria acu­sat de ser massa matus­ser, d’haver creat una paròdia, una exa­ge­ració. Peri­o­dis­tes, jut­ges i expo­li­cies galle­gen de forma gro­llera del fet que quan volen maten mediàtica­ment els adver­sa­ris polítics amb notícies fal­ses. Entre una copa de vi i una endra­pada de per­nil del bo se’n foten a cor què vols de les vícti­mes de les seves cons­pi­ra­ci­ons, de Xavier Trias a Pablo Igle­sias.

Costa triar algun frag­ment. Un dels meus pre­fe­rits és quan el direc­tor de La Sexta, per tal de fer punts davant els seus com­panys de con­xorxa, els explica que la gràcia de difon­dre infor­ma­ci­ons fal­ses con­tra Pode­mos des de la seva cadena és que pre­ci­sa­ment és una tele­visió pen­sada per a un públic d’esquer­res. O les emba­fa­do­res demos­tra­ci­ons d’afecte amb el comis­sari Villa­rejo. Ara bé, el que no em trec del cap són els riu­res gro­tes­cos de com­pli­ci­tat amb regust de rot i puro men­tre es vana­glo­rien de ser uns col­pis­tes.

Aquests àudios taca­ran per sem­pre la repu­tació de qui s’eri­gia en balu­ard de l’ètica del peri­o­disme anti-fake news, però també cons­ta­ten la misèria de bona part de la pro­fessió periodística, tan desa­cre­di­tada com pre­ca­rit­zada, que, per con­vicció, por o interès, mira cap a una altra banda. Ja sigui quan les cla­ve­gue­res per­se­guei­xen inde­pen­den­tis­tes o l’“hijo­puta de Pode­mos”.