L’ALGUER COM A METÀFORA D’EUROPA

En el replegament identitari que s’està donant en alguns estats del món, també dins la Unió Europea, algunes forces polítiques alimenten la por a la diversitat i arriben a sostenir fins i tot que la pluralitat és una amenaça. No cal anar tan lluny; a França, a Espanya, a Itàlia, a Hongria… hi ha forces que pretenen demostrar que només hi ha una manera de sentir-se francès, espanyol, italià o hongarès, i viuen amb molta reticència la diversitat. Una diversitat europea que no discuteix ningú en els discursos oficials, sempre que es limiti a la diversitat definida per les fronteres estatals.

Units en la diversitat és un dels lemes d’Europa que sempre surt en els debats a l’entorn de la identitat europea. Però quan es tracta de concretar a quina diversitat ens referim, la discussió no s’acaba mai: és la suma de la “cultura oficial” de cada estat, o les mal anomenades “identitats regionals” també són, al mateix nivell que les altres, poderosos elements de conformació de la identitat europea? Una expressió políticament correcta, per quedar bé, però que en l’aspecte pràctic no va més enllà.

M’he trobat pensant en aquest dilema, recordant moltes converses sobre precisament la identitat o les identitats europees, en un viatge recent a l’Alguer, a l’illa de Sardenya. És molt recomanable fer aquest viatge per escoltar, mai més ben dit, l’Europa que ens parla des d’una identitat forjada a través de la història, i gairebé amb la història oficial en contra. Tots aquells que no tinguin clar què vol dir ser europeu, que es preguntin per què una ciutat de Sardenya, que és oficialment una regió amb estatut especial d’Itàlia, i que és a catorze hores en vaixell de Barcelona, conserva el català, en la seva variant pròpia, després de segles i segles. I per cert, també encara anomenada pels seus habitants la Barceloneta, preserva la senyera a l’escut de la ciutat, a sobre del corall vermell, un altre famós i estimat símbol alguerès. N’hi ha prou de mirar el nom dels carrers, també en català, per adonar-se de tot això.

La resposta a aquesta pregunta la poden aplicar al conjunt d’Europa i al debat sobre la identitat europea: som tot això, i més. Hi ha molts casos amb fenòmens similars al de l’Alguer arreu d’Europa, i tots ens serveixen per saber realment qui som. Som fruit de moltes diàspores i conquestes, de moviments migratoris i desplaçaments de fronteres, no sempre pacífics, que han deixat multitud d’identitats diverses repartides pel mapa del nostre continent. L’Alguer és la metàfora perfecta per abordar un debat de la identitat i d’Europa des de la realitat, en què ens reconeguem tots, sense excepcions.

Els miralls oficials potser no són prou grans perquè hi càpiguen tots els Alguers d’Europa.