UN COS D’ESTIU

“Prepara el teu cos per a l’estiu en set setmanes.” “Trucs senzills i fàcils per aprimar-se a l’estiu.” “Com aprimar-te i desinflar-te en 30 dies: la dieta perfecta.” Són només un petit exemple dels titulars que ens trobem quan s’acosta l’estiu i que persisteixen durant els mesos de calor. Frases i eslògans proposant-nos solucions per canviar la nostra aparença però, sobretot, recordant-nos com d’imperfectes són els nostres cossos. I en la immensa majoria dels casos, no ens enganyem, dirigits a dones. I hom pot pensar que només són a l’estiu, però no. Quan passi la canícula, ens recomanaran posar-nos a dieta de cara al nou curs; per Nadal, que vigilem amb els àpats i comencem bé l’any que arrenca, i, a la primavera, ja es tornaran a albirar els consells de cara al juliol i a l’agost. I així, fins a l’infinit.

És una exigència de perfecció, una pressió incessant. Ho resumia fa uns mesos Emma Thompson en la presentació de la seva darrera pel·lícula en la Berlinale. En una intervenció que es va fer viral, l’actriu britànica comentava com de difícil li havia resultat fer una escena nua davant de la càmera i reflexionava: “No conec cap dona que visqui amb un cos que li agradi. És terrorífic, però aquest és el problema: a les dones ens han rentat el cervell durant tota la vida perquè odiem els nostres cossos.”

El rentat de cervell del qual parla Thompson és en realitat un bombardeig constant i indiscriminat sobre a què hauríem de sotmetre’ns per aconseguir una aparença tan ideal com irreal. Dietes miraculoses, exercicis prodigiosos, productes per aprimar, cremes per a la cel·lulitis, roba reductora... el combat és en tots els terrenys: navegant per internet, a la publicitat al carrer, als mitjans... I, a tot això, cal sumar-hi les xarxes socials i el seu efecte sobre les més joves.

Una enquesta de finals del 2021 a adolescents feta per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia a més de 5.000 estudiants entre primer i quart d’ESO per comprovar els efectes de la pandèmia, moment en què l’ús de les pantalles es va disparar, confirmava que un 47% de les noies vol aprimar-se, un percentatge que se situava en el 21% en els nois. L’entitat alertava que es tracta de números alarmants en una etapa molt vulnerable. De l’enquesta, també es desprenia que gairebé una quarta part de les noies havia fet dieta pel seu compte, sense control mèdic. L’associació avisava del risc que les xifres derivessin en un augment dels trastorns alimentaris.

El malestar amb el propi cos es manifesta cada cop en edats més primerenques. En una escola de Montblanc, quan es va demanar als alumnes de sisè que marquessin quatre propòsits per al 2022, la majoria de les nenes coincidien en un: “aprimar-me”. “Jo em veig molts malucs i amb una mica de panxa, aleshores no em vull aprimar un munt però sí treure aquestes coses que no m’agraden”, explicava una de les estudiants, segons recollia la informació de TV3. Els senyals d’alarma es van activar. I l’escola va treballar amb els joves sobre l’autoestima i també fent pedagogia sobre les xarxes socials per explicar que no tot el que s’hi veu és real.

YouTube, Instagram, TikTok... els experts coincideixen que hi ha una relació directa entre salut mental i xarxes socials. I, per tant, amb el malestar que poden provocar els ideals de bellesa que s’hi promouen, aconseguits, sovint, gràcies a trucs, filtres i retocs. Les publicacions, com a mirall dels més joves, activen la comparació i la frustració i poden afectar negativament l’autoestima.

I així ens trobem amb nenes d’11 anys que volen perdre quilos i comprovem, amb una certa desesperança, com aquest malestar amb el propi cos s’allarga durant els anys, com reconeixia Emma Thompson. Per això, cal donar eines a les nostres nenes perquè, com les alumnes de l’escola de Montblanc, puguin fer ús de les xarxes socials des del coneixement. I, totes, intentar trencar i treure pes a un sistema que treu profit i rèdits de complexos i inseguretats i en què, per més que compris o facis, mai aconseguiràs la perfecció. El cos d’estiu, el que tenim.