UN COS D’ESTIU

“Pre­para el teu cos per a l’estiu en set set­ma­nes.” “Trucs sen­zills i fàcils per apri­mar-se a l’estiu.” “Com apri­mar-te i desin­flar-te en 30 dies: la dieta per­fecta.” Són només un petit exem­ple dels titu­lars que ens tro­bem quan s’acosta l’estiu i que per­sis­tei­xen durant els mesos de calor. Fra­ses i eslògans pro­po­sant-nos solu­ci­ons per can­viar la nos­tra apa­rença però, sobre­tot, recor­dant-nos com d’imper­fec­tes són els nos­tres cos­sos. I en la immensa majo­ria dels casos, no ens enga­nyem, diri­gits a dones. I hom pot pen­sar que només són a l’estiu, però no. Quan passi la canícula, ens reco­ma­na­ran posar-nos a dieta de cara al nou curs; per Nadal, que vigi­lem amb els àpats i comen­cem bé l’any que arrenca, i, a la pri­ma­vera, ja es tor­na­ran a albi­rar els con­sells de cara al juliol i a l’agost. I així, fins a l’infi­nit.

És una exigència de per­fecció, una pressió inces­sant. Ho resu­mia fa uns mesos Emma Thomp­son en la pre­sen­tació de la seva dar­rera pel·lícula en la Ber­li­nale. En una inter­venció que es va fer viral, l’actriu britànica comen­tava com de difícil li havia resul­tat fer una escena nua davant de la càmera i refle­xi­o­nava: “No conec cap dona que vis­qui amb un cos que li agradi. És ter­rorífic, però aquest és el pro­blema: a les dones ens han ren­tat el cer­vell durant tota la vida perquè odiem els nos­tres cos­sos.”

El ren­tat de cer­vell del qual parla Thomp­son és en rea­li­tat un bom­bar­deig cons­tant i indis­cri­mi­nat sobre a què hauríem de sot­me­tre’ns per acon­se­guir una apa­rença tan ideal com irreal. Die­tes mira­cu­lo­ses, exer­ci­cis pro­di­gi­o­sos, pro­duc­tes per apri­mar, cre­mes per a la cel·luli­tis, roba reduc­tora... el com­bat és en tots els ter­renys: nave­gant per inter­net, a la publi­ci­tat al car­rer, als mit­jans... I, a tot això, cal sumar-hi les xar­xes soci­als i el seu efecte sobre les més joves.

Una enquesta de finals del 2021 a ado­les­cents feta per l’Asso­ci­ació con­tra l’Anorèxia i la Bulímia a més de 5.000 estu­di­ants entre pri­mer i quart d’ESO per com­pro­var els efec­tes de la pandèmia, moment en què l’ús de les pan­ta­lles es va dis­pa­rar, con­fir­mava que un 47% de les noies vol apri­mar-se, un per­cen­tatge que se situ­ava en el 21% en els nois. L’enti­tat aler­tava que es tracta de números alar­mants en una etapa molt vul­ne­ra­ble. De l’enquesta, també es des­pre­nia que gai­rebé una quarta part de les noies havia fet dieta pel seu compte, sense con­trol mèdic. L’asso­ci­ació avi­sava del risc que les xifres deri­ves­sin en un aug­ment dels tras­torns ali­men­ta­ris.

El males­tar amb el propi cos es mani­festa cada cop en edats més pri­me­ren­ques. En una escola de Mont­blanc, quan es va dema­nar als alum­nes de sisè que mar­ques­sin qua­tre propòsits per al 2022, la majo­ria de les nenes coin­ci­dien en un: “apri­mar-me”. “Jo em veig molts malucs i amb una mica de panxa, ales­ho­res no em vull apri­mar un munt però sí treure aques­tes coses que no m’agra­den”, expli­cava una de les estu­di­ants, segons reco­llia la infor­mació de TV3. Els senyals d’alarma es van acti­var. I l’escola va tre­ba­llar amb els joves sobre l’auto­es­tima i també fent peda­go­gia sobre les xar­xes soci­als per expli­car que no tot el que s’hi veu és real.

You­Tube, Ins­ta­gram, Tik­Tok... els experts coin­ci­dei­xen que hi ha una relació directa entre salut men­tal i xar­xes soci­als. I, per tant, amb el males­tar que poden pro­vo­car els ide­als de bellesa que s’hi pro­mo­uen, acon­se­guits, sovint, gràcies a trucs, fil­tres i retocs. Les publi­ca­ci­ons, com a mirall dels més joves, acti­ven la com­pa­ració i la frus­tració i poden afec­tar nega­ti­va­ment l’auto­es­tima.

I així ens tro­bem amb nenes d’11 anys que volen per­dre qui­los i com­pro­vem, amb una certa des­es­pe­rança, com aquest males­tar amb el propi cos s’allarga durant els anys, com reco­nei­xia Emma Thomp­son. Per això, cal donar eines a les nos­tres nenes perquè, com les alum­nes de l’escola de Mont­blanc, puguin fer ús de les xar­xes soci­als des del conei­xe­ment. I, totes, inten­tar tren­car i treure pes a un sis­tema que treu pro­fit i rèdits de com­ple­xos i inse­gu­re­tats i en què, per més que com­pris o facis, mai acon­se­guiràs la per­fecció. El cos d’estiu, el que tenim.