ENS DEMANEN CONFIANÇA CEGA

L’enre­nou cau­sat a par­tir de les con­clu­si­ons pre­sen­ta­des per l’advo­cat gene­ral Jean Ric­hard de la Tour en les pre­ju­di­ci­als tra­me­ses pel jutge Lla­rena al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE), una vegada superat el dis­gust, no ens hau­ria d’impe­dir veure la gra­ve­tat que tenen els seus plan­te­ja­ments no ja des d’una pers­pec­tiva de defensa dels exi­li­ats i dels drets dels cata­lans sinó pel que fa al model d’Unió Euro­pea que sug­ge­reix en els rao­na­ments.

La cosa, en els ter­mes plan­te­jats per De la Tour, exce­deix amb escreix el que és l’àmbit d’aques­tes pre­ju­di­ci­als i deixa entre­veure una posició que és contrària a la línia demo­cra­tit­za­dora que segueix el TJUE i al que ha de ser una Unió Euro­pea sòlida­ment democràtica i cons­truïda en bene­fici dels seus ciu­ta­dans.

De la Tour no només no ens dona la raó, ni falta que ens fa, sinó que s’endinsa en uns plan­te­ja­ments que s’ente­nia que esta­ven superats i que són, en tot cas, expressió clara de com ell, par­ti­cu­lar­ment, veu que han de ser les coses i no de com real­ment són. Clara­ment es tracta d’una posició que, si fos aco­llida favo­ra­ble­ment, impli­ca­ria un retrocés en matèria de drets i lli­ber­tats, espe­ci­al­ment per la sub­or­di­nació que fa dels drets indi­vi­du­als recla­ma­bles res­pecte de la seva vul­ne­ració mas­siva o col·lec­tiva.

És sig­ni­fi­ca­tiva la seva espe­cial posició res­pecte a com han de ser trac­tats els drets fona­men­tals i que aquests no poden ser obs­ta­cle per a la con­se­cució de deter­mi­nats fins; en con­cret, i per exem­ple, res­pecte als meca­nis­mes de coo­pe­ració judi­cial entre els estats mem­bres afirma: “Al meu enten­dre, s’ha d’evi­tar que, per adme­tre de manera exces­si­va­ment àmplia excep­ci­ons al prin­cipi de reco­nei­xe­ment mutu en nom del res­pecte dels drets fona­men­tals, aquesta «pedra angu­lar», base de la coo­pe­ració judi­cial en matèria penal, s’esquerdi i l’edi­fici que paci­ent­ment s’ha cons­truït acabi tron­to­llant, o fins i tot enfon­sant-se, per no tenir fona­ments sòlids.”

Però aquí no queda la cosa, sinó que deixa clar que està dis­po­sat a defen­sar “la idea que el Tri­bu­nal de Justícia ha de con­ti­nuar afir­mant que una dene­gació del lliu­ra­ment jus­ti­fi­cada per l’al·legació que hi ha un risc de vul­ne­ració del dret fona­men­tal a un procés equi­ta­tiu davant d’un jutge esta­blert prèvia­ment per la llei, garan­tit en l’arti­cle 47, paràgraf segon, de la Carta, de la per­sona objecte d’una ordre de detenció euro­pea, ha de tenir un caràcter veri­ta­ble­ment excep­ci­o­nal. Si no s’ha demos­trat l’existència de deficiències sistèmiques o gene­ra­lit­za­des en el fun­ci­o­na­ment del sis­tema judi­cial de l’estat mem­bre emis­sor, l’auto­ri­tat judi­cial d’exe­cució no pot estar facul­tada per dene­gar l’exe­cució d’una ordre de detenció euro­pea basant-se mera­ment en l’al·legació que exis­teix risc indi­vi­dual de vul­ne­ració d’aquest dret fona­men­tal”.

La seva posició és clara: la majo­ria dels drets reco­ne­guts en la Carta dels Drets Fona­men­tals de la Unió Euro­pea només són defen­sa­bles i dig­nes de pro­tecció quan, prèvia­ment, s’hagi demos­trat que hi ha unes “deficiències sistèmiques o gene­ra­lit­za­des”; en defi­ni­tiva, per a De la Tour només la vio­lació sis­temàtica i gene­ra­lit­zada dels drets fona­men­tals pot ser causa per con­si­de­rar com a relle­vants, a efec­tes de lliu­ra­ment i més coses, els drets indi­vi­du­al­ment vul­ne­rats. Aquests plan­te­ja­ments, com­par­tits per Espa­nya i la Comissió Euro­pea, no són els que sosté el TJUE, que, no fa gaire, ha dei­xat clar coses molt dife­rents que des­di­bui­xen els plan­te­ja­ments de De la Tour.

Fa pocs mesos, al febrer, el TJUE rao­nava de la següent manera: “L’apor­tació d’aques­tes dades con­cre­tes refe­rents a la incidència, en el seu cas par­ti­cu­lar, de les deficiències sistèmiques o gene­ra­lit­za­des esmen­ta­des s’entén sense per­ju­dici de la pos­si­bi­li­tat que aquesta per­sona esgri­meixi qual­se­vol altra dada pun­tual i rela­tiva a la causa en qüestió que demos­tri que el pro­ce­di­ment per al qual l’auto­ri­tat judi­cial emis­sora ha sol·lici­tat el seu lliu­ra­ment vul­nera con­cre­ta­ment el seu dret fona­men­tal a un procés equi­ta­tiu.”

I el mateix ponent que haurà de resol­dre aques­tes pre­ju­di­ci­als es pro­nun­ci­ava el novem­bre de l’any pas­sat en el sen­tit d’afir­mar que, quan es dona­ven deter­mi­na­des cir­cumstàncies que fes­sin dub­tar del res­pecte dels drets fona­men­tals, ales­ho­res no es podia actuar cega­ment, que és el que ara pretén l’advo­cat gene­ral De la Tour.

En aquest mateix pro­ce­di­ment del novem­bre, l’advo­cat gene­ral Sr. Bobek va rao­nar: “No m’ima­gino com pot exis­tir «con­fiança mútua» dins d’un sis­tema en què els estats mem­bres d’emissió poden eme­tre actes que, per prin­cipi i com ja he expo­sat, incom­plei­xen les nor­mes mínimes a què s’adhe­reix tot el sis­tema, mal­grat la qual cosa –i amb inde­pendència de tal fet– es per­met ober­ta­ment que aquests actes hi tin­guin accés.” Però no només va dir això, sinó que, a més, hi va afe­gir: “La pro­hi­bició de des­con­fiança sig­ni­fica que les auto­ri­tats de l’estat mem­bre d’exe­cució han de pre­su­mir que a l’estat mem­bre d’emissió s’han obser­vat les nor­mes i els drets fona­men­tals, per la qual cosa, tret de supòsits excep­ci­o­nals, no han de veri­fi­car si l’acte adop­tat a l’estat mem­bre d’emissió res­pecta els drets fona­men­tals.” I que això és així perquè “un estat mem­bre que se ser­veixi del sis­tema i sigui cons­ci­ent que els actes que adopta en rea­li­tat són incom­pa­ti­bles amb les garan­ties mínimes exi­gi­des en relació amb els drets fona­men­tals, al meu enten­dre, no està actu­ant con­forme a l’espe­rit de coo­pe­ració lle­ial. Aquests actes no poden gene­rar cap con­fiança mútua, sinó que són el con­trari a això, ja que for­cen qual­se­vol altre par­ti­ci­pant en el sis­tema, espe­ci­al­ment l’estat mem­bre d’exe­cució, a adop­tar la des­con­fiança mútua com a posició per defecte. Com es pot gene­rar con­fiança mútua dins un sis­tema en què es per­met ober­ta­ment a alguns dels seus par­ti­ci­pants incom­plir les regles?”.

Però, en el que són unes con­clu­si­ons molt pro­fun­des, ens recorda, pel que fa al res­pecte dels drets fona­men­tals: “El Tri­bu­nal de Justícia ha recal­cat aquesta idea en decla­rar que el res­pecte dels drets fona­men­tals és una obli­gació com­par­tida que incum­beix tant a l’estat mem­bre d’emissió com al d’exe­cució.” I que actuar en sen­tit con­trari impli­ca­ria, segons la seva opinió, prac­ti­car un “joc de «ruleta russa» amb els drets indi­vi­du­als i seria total­ment incom­pa­ti­ble, des del punt de vista con­cep­tual, amb l’enfo­ca­ment adop­tat pel sis­tema de reco­nei­xe­ment mutu” i, per tant, és evi­dent que “aquesta ruleta russa no només tras­llada la res­pon­sa­bi­li­tat de detec­tar la infracció a l’estat mem­bre d’exe­cució, sinó que també con­ver­teix l’estat mem­bre d’exe­cució en poten­cial còmplice de la infracció, en cas que aquesta no arribi a detec­tar-se i evi­tar-se”.

Es tracta d’unes con­clu­si­ons que ja venen empa­ra­des per la juris­prudència del TJUE i en aques­tes s’arriba a un rao­na­ment que ober­ta­ment dis­crepa del que ha expo­sat l’advo­cat gene­ral De la Tour, ja que el Sr. Bobek es plan­teja una cosa que tots podem com­par­tir: “La juris­prudència del Tri­bu­nal de Justícia rela­tiva a la pos­si­ble dene­gació del reco­nei­xe­ment o de l’exe­cució dels actes d’un estat mem­bre d’emissió a l’estat mem­bre d’exe­cució, ver­sen sobre dèficits sistèmics o deficiències sistèmiques a l’estat mem­bre d’emissió que poden tenir con­seqüències a l’estat mem­bre d’exe­cució.” I: “No obs­tant, o pot­ser amb més motiu, no entenc per què, si les con­seqüències esmen­ta­des s’esta­blei­xen per a les «macro­de­ficiències» (sistèmiques), és a dir, quan tot el sis­tema es fa dis­fun­ci­o­nal, i per a les que podríem ano­me­nar deficiències sec­to­ri­als, no ha de suc­ceir el mateix amb les sim­ples «micro­de­ficiències», és a dir, les apre­ci­a­des només en relació amb ele­ments pro­ces­sals con­crets.”

Molt gràfica­ment, con­clou l’advo­cat gene­ral Bobek dient: “En poques parau­les, qui vul­gui uti­lit­zar el sis­tema d’assistència judi­cial i reco­nei­xe­ment mutu de la Direc­tiva 2014/41 o de qual­se­vol altre ins­tru­ment de coo­pe­ració judi­cial i reco­nei­xe­ment mutu d’aquest tipus, metafòrica­ment par­lant, ha d’arri­bar amb les mans netes o, més ben dit, no pot arri­bar sabent que té les mans bru­tes. La inob­ser­vança d’aquesta regla d’higi­ene bàsica, que ha estat rei­te­ra­da­ment reco­ne­guda i sis­temàtica­ment recal­cada, pot moti­var que s’inviti aquesta per­sona a aban­do­nar l’habi­tació i tor­nar només quan hagi tro­bat sabó i hagi adop­tat les mesu­res necessàries.”

Tot això pot sem­blar molt com­plex, però, en rea­li­tat, és molt sen­zill: hem jugat amb unes regles, les cone­gu­des, i, ara, unes con­clu­si­ons extra­va­gants, en el sen­tit estricte del terme, no ens faran can­viar de posició perquè és evi­dent que tenim raó i que tot el que hem dema­nat és dins del marc del dret de la Unió i de la seva pròpia doc­trina i juris­prudència; l’única cosa que se n’ha allu­nyat són les con­clu­si­ons de l’advo­cat gene­ral Sr. De la Tour.