UN MIRALL IMPERFECTE

“Els dipu­tats del Par­la­ment han de man­te­nir en tot moment una con­ducta res­pec­tu­osa amb els altres dipu­tats i amb els ciu­ta­dans, i una acti­tud escru­po­losa i exem­plar d’acord amb el prin­cipi d’igual­tat sense dis­cri­mi­nació per raó de gènere, ori­en­tació sexual, cre­en­ces, ide­o­lo­gia, ori­gen o con­dició social, ètnia, llen­gua o qual­se­vol altra. Aquest cap­te­ni­ment ha d’impli­car sem­pre la uti­lit­zació d’un llen­guatge ade­quat, i també un sis­tema de relació fona­men­tat en la interacció cons­truc­tiva, cor­dial i dia­lo­gant amb totes les per­so­nes i tots els col·lec­tius sense exclusió.” “La col·labo­ració entre els dipu­tats del Par­la­ment i els mit­jans de comu­ni­cació s’ha d’ori­en­tar a favor del dret a la infor­mació i del dret dels ciu­ta­dans a poder tenir una opinió infor­mada.” “Els dipu­tats del Par­la­ment han de tenir cura de l’acti­tud, el llen­guatge emprat i el tracte envers els pro­fes­si­o­nals de la infor­mació i també les altres per­so­nes que hi són pre­sents, amb la fina­li­tat de pre­ser­var la dig­ni­tat de la ins­ti­tució par­la­mentària.”

Els arti­cles ante­ri­ors (ja em dis­cul­pa­ran pel paràgraf llarg) cor­res­po­nen al codi de con­ducta dels mem­bres del Par­la­ment de Cata­lu­nya i venen al cas per la polèmica gene­rada arran de l’inci­dent pro­ta­go­nit­zat per un dipu­tat de la cam­bra cata­lana, Fran­cesc de Dal­ma­ses, poc després de l’entre­vista a la pre­si­denta del Par­la­ment en el dar­rer pro­grama del FAQS, a TV3, que es va eme­tre el 9 de juliol. No entra­rem en detalls perquè han estat expli­cats a bas­ta­ment per diver­sos tes­ti­mo­nis; i reco­ne­guts amb mati­sos pel mateix pro­ta­go­nista, qui s’ha dis­cul­pat per haver man­tin­gut “una dis­cussió encesa amb una per­sona que estimo i valoro”. Es pot enten­dre que un entre­vis­tat se senti molest pel con­tin­gut i el to de l’entre­vista (en aquest cas, a diver­ses mans), i fins i tot que expressi el seu males­tar. Però no pas que perdi els papers i reac­ci­oni de manera “encesa” o “viru­lenta”, encara més trac­tant-se d’un polític que alhora és peri­o­dista i que, com a tal, hau­ria d’enten­dre per­fec­ta­ment les diferències entre una entre­vista i un publi­re­por­tatge, entre entre­vis­tar i ras­pa­llar. No entra­rem a valo­rar què ha de fer l’afec­tat, el seu par­tit o el Par­la­ment. La polèmica està ser­vida i és molt pro­ba­ble que es con­ver­teixi en una nova crisi (l’enèsima) entre la majo­ria inde­pen­den­tista. Al marge d’altres con­seqüències, el que cal­dria és refle­xi­o­nar sobre l’immens abisme entre allò que com­pro­met un codi ètic i el com­por­ta­ment real d’alguns dipu­tats; entre la teo­ria gran­di­loqüent i la crua rea­li­tat d’aquells que hau­rien de ser un mirall per a la soci­e­tat.