La República que bull
UN MIRALL IMPERFECTE
El cas de Francesc de Dalmases torna a posar de manifest l’abisme entre l’ètica i la realitat
“Els diputats del Parlament han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans, i una actitud escrupolosa i exemplar d’acord amb el principi d’igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra. Aquest capteniment ha d’implicar sempre la utilització d’un llenguatge adequat, i també un sistema de relació fonamentat en la interacció constructiva, cordial i dialogant amb totes les persones i tots els col·lectius sense exclusió.” “La col·laboració entre els diputats del Parlament i els mitjans de comunicació s’ha d’orientar a favor del dret a la informació i del dret dels ciutadans a poder tenir una opinió informada.” “Els diputats del Parlament han de tenir cura de l’actitud, el llenguatge emprat i el tracte envers els professionals de la informació i també les altres persones que hi són presents, amb la finalitat de preservar la dignitat de la institució parlamentària.”
Els articles anteriors (ja em disculparan pel paràgraf llarg) corresponen al codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya i venen al cas per la polèmica generada arran de l’incident protagonitzat per un diputat de la cambra catalana, Francesc de Dalmases, poc després de l’entrevista a la presidenta del Parlament en el darrer programa del FAQS, a TV3, que es va emetre el 9 de juliol. No entrarem en detalls perquè han estat explicats a bastament per diversos testimonis; i reconeguts amb matisos pel mateix protagonista, qui s’ha disculpat per haver mantingut “una discussió encesa amb una persona que estimo i valoro”. Es pot entendre que un entrevistat se senti molest pel contingut i el to de l’entrevista (en aquest cas, a diverses mans), i fins i tot que expressi el seu malestar. Però no pas que perdi els papers i reaccioni de manera “encesa” o “virulenta”, encara més tractant-se d’un polític que alhora és periodista i que, com a tal, hauria d’entendre perfectament les diferències entre una entrevista i un publireportatge, entre entrevistar i raspallar. No entrarem a valorar què ha de fer l’afectat, el seu partit o el Parlament. La polèmica està servida i és molt probable que es converteixi en una nova crisi (l’enèsima) entre la majoria independentista. Al marge d’altres conseqüències, el que caldria és reflexionar sobre l’immens abisme entre allò que compromet un codi ètic i el comportament real d’alguns diputats; entre la teoria grandiloqüent i la crua realitat d’aquells que haurien de ser un mirall per a la societat.
