REACCIONARISME CATALÀ

Gràcies al procés, Cata­lu­nya es va des­lliu­rar de l’onada d’extrema dreta que avançava per Occi­dent. Arra­co­nant els debats que no fos­sin sobre la inde­pendència, i que arreu havien estat ins­tru­men­ta­lit­zats pels reac­ci­o­na­ris; tei­xint ali­an­ces entre actors con­tra­ris en ide­o­lo­gia, però amb Espa­nya com a ene­mic comú; cre­ant divisió a la ja dis­solta Pla­ta­forma per Cata­lu­nya; cana­lit­zant les aspi­ra­ci­ons de col·lec­tius femi­nis­tes, anti­ra­cis­tes i LGTBI –dels sec­tors més bel·lige­rants amb l’extrema dreta–, fent que la gent fos recep­tiva al que expo­sa­ven, l’avanç de drets no es veia com un joc en què si els uns gua­nya­ven els altres per­dien, sinó part d’una república per a totes, totis i tots.

Liqui­dat el procés, Cata­lu­nya corre el risc d’adop­tar dis­cur­sos reac­ci­o­na­ris, espe­ro­nats per la frus­tració gene­rada per la repressió espa­nyola. N’hem tin­gut ja exem­ples, si bé dis­ten molt de ser equi­pa­ra­bles en mag­ni­tud al que passa a Espa­nya o en països de l’entorn. Són arti­cles que qüesti­o­nen l’avor­ta­ment, els drets LGTBI o el llen­guatge no binari amb argu­ments reac­ci­o­na­ris: vivim en la dic­ta­dura de la cor­recció política, els drets LGTBI són una trampa neo­li­be­ral que des­mo­bi­litza la classe obrera, l’avor­ta­ment és un dret que no s’ha d’exer­cir amb fri­vo­li­tat. És con­tin­gut en xar­xes soci­als que, apro­fi­tant les crítiques a l’iden­ti­ta­risme d’alguns sec­tors femi­nis­tes, anti­ra­cis­tes i LGTBI, demo­nitza les seves llui­tes dient que són part de la iden­titària agenda woke.

A curt ter­mini, sem­bla que no hi ha risc que l’extrema dreta inde­pen­den­tista tin­gui un par­tit fort. A Cata­lu­nya, l’extrema dreta està asso­ci­ada al fei­xisme espa­nyol, i qual­se­vol par­tit inde­pen­den­tista així tin­dria la llufa de ser el Vox català. Perquè l’extrema dreta tingués una for­mació gua­nya­dora, hau­ria d’aparèixer un líder carismàtic que pro­posés un pro­jecte anti­es­pa­nyo­lista i crític amb els líders inde­pen­den­tis­tes que han traït el poble de Cata­lu­nya.

És més pro­ba­ble que es creï un debat social pro­pici perquè idees reac­cionàries tri­om­fin en la soci­e­tat cata­lana. Per molt que els cata­lans i el naci­o­na­lisme català es con­si­de­rin més pro­gres­sis­tes que els espa­nyols i l’espa­nyo­lisme, con­ti­nuen tenint un pòsit mas­clista, racista i LGTBI-fòbic. Mal­grat que les esquer­res solen ser més ober­tes en qüesti­ons refe­rents a col·lec­tius dis­cri­mi­nats, l’esquerra-dreta ha estat un eix cen­trat en la classe i la gestió econòmica. A Cata­lu­nya, al brou d’idees reac­cionàries cui­nat als mit­jans de comu­ni­cació i a les xar­xes, hi ha tant gent con­ser­va­dora com pro­gres­sista.

Podria sem­blar que Junts per Cata­lu­nya, per com se’ls va colar Joan Cana­dell a les llis­tes i veient els argu­ments a Twit­ter d’un sec­tor de l’opo­sició a Ada Colau, seria la for­mació més recep­tiva a idees reac­cionàries, si bé no es podria afir­mar que és o serà un par­tit d’extrema dreta. ERC, igual que Podem, té tendència a ins­tru­men­ta­lit­zar les llui­tes femi­nis­tes per blan­que­jar l’espa­nyo­lisme del post­procés, fet que pot por­tar que una part de l’inde­pen­den­tisme vegi cer­tes llui­tes soci­als com a agents d’opressió. És aquí on hi ha un risc d’ali­men­tació recíproca entre el reac­ci­o­na­risme d’una part de l’inde­pen­den­tisme i l’espa­nyo­lisme pro­gres­sista de sec­tors amb pes dins d’ERC i la CUP. La for­mació anti­ca­pi­ta­lista, que en prin­cipi és la més ben situ­ada per neu­tra­lit­zar la tendència reac­cionària i l’espa­nyo­lista, té tics dogmàtics que difi­cul­ten la inte­gració de la plu­ra­li­tat de veus necessària per crear dis­cur­sos com­ple­xos i de con­sens. Hi ha gent afí intel·lec­tu­al­ment a la CUP o que hi ha mili­tat que avala tesis reac­cionàries. D’altres bus­quen en l’entorn de debat pro­gres­sista reac­ci­o­nari un àmbit per inter­can­viar inqui­e­tuds que no tenen cabuda als espais d’esquer­res més mora­lis­tes.

Hi ha un xup-xup reac­ci­o­nari inde­pen­den­tista. Un fet deter­mi­nant per saber com evo­lu­ci­o­narà serà l’apa­rició, o no, d’un con­sens polític, social i intel·lec­tual inde­pen­den­tista capaç d’evi­tar que el reac­ci­o­na­risme faci forat, sense que la con­tra­par­tida sigui més espa­nyo­lisme.