DE MAL BORRÀS

Tant pel que hem sabut de la taula de diàleg d’aquesta set­mana com per les cir­cumstàncies polítiques que envol­ten el cas de la pre­si­denta del Par­la­ment, queda en evidència que, per als par­tits inde­pen­den­tis­tes, la prin­ci­pal via de con­tinuïtat del procés es basa en el suïcidi. ERC, perquè accepta que les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes desis­tei­xin de qual­se­vol rei­vin­di­cació política uni­la­te­ral a canvi de l’almoina que els par­tits del govern espa­nyol ens dona­ran fent suport a un ús “no ofi­cial” de les llengües “regi­o­nals” al Par­la­ment Euro­peu i al Senat i a la nova llei de l’ense­nya­ment en català, mal­grat que la dar­rera paraula la tindrà el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. De l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació que el pre­si­dent Ara­gonès branda quan avala la taula de diàleg, ni piu. Junts, perquè ha por­tat el cas de la pre­si­denta del Par­la­ment a un camí de no retorn posant els seus ali­ats entre l’espasa d’inha­bi­li­tar Borràs i la paret del regla­ment de la cam­bra. I la CUP perquè és incapaç d’asse­re­nar i cohe­si­o­nar res. Tan alt que apun­ta­ven i tan baix que dis­pa­ren.