Punts de vista
L’INTERÈS DE LA POLÍTICA
“La política cada cop interessa menys i ha d’estar circumscrita als espais informatius.” El passat mes de maig, el llavor director provisional de TV3. Sigfrid Gras, feia aquestes contundents declaracions en la comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament. Mesos després, i ara nomenat màxim responsable del mitjà, l’enunciat de Gras sembla que comença a fer camí. Reconec que, en un primer moment, això de despolititzar un mitjà de comunicació públic no em desagradava, perquè els darrers anys hem estat immersos en un escenari en què la política era pràcticament l’única informació que ens arribava als ciutadans. També és cert, i cal dir-ho, que responia a l’excepcionalitat que ha viscut, i encara viu, aquest país i a la necessitat de tenir respostes. La música de la proposta, doncs, no em sonava gens malament, però els dubtes han aparegut quan s’hi ha anat afegint la lletra. Col·laboradors crítics amb el govern català han estat amablement, o potser no tant, acomiadats, el programa estrella del debat ha desaparegut de la graella i els mitjans tradicionalment de dretes han aplaudit sense fissures aquest canvi de rumb ja que sempre han vinculat TV3 amb un cau d’independentistes.
Puc estar d’acord, doncs, que la política ens ha embafat a tots i mirar-la i escoltar-la ara demana un sobreesforç per a la majoria, però el que no puc comprar és que ha deixat d’interessar i per això cal castigar-la i encotillar-la en espais molt concrets. Amagar la política, assenyalar-la com un element poc atractiu per a la gent alimenta la desafecció, redueix el debat públic i dificulta l’obligació dels governs i de l’oposició d’explicar periòdicament la feina feta, i la que no han fet encara, fora dels informatius. Sense política, es barra el pas a la confrontació intel·ligent, al sentit crític i a la bona argumentació. En definitiva, cansats de la política d’aparador, de l’insult permanent i de la lluita caïnita entre adversaris, esborrem d’un plomall la política amb majúscules, aquella que treballa per a la gent i per crear una societat més justa. I, en especial, que ret comptes amb el ciutadà.