SENSE TREVA

El poeta Joan Mara­gall afir­mava que “la nació és la llen­gua”. La llen­gua no és només un mitjà de comu­ni­cació, sinó un ins­tru­ment bàsic de cohesió i pro­moció social i un ele­ment essen­cial en la nos­tra per­vivència com a nació. És per aquest motiu que aquells qui s’opo­sen a la nos­tra existència la uti­lit­zen, de forma recur­rent, com un ele­ment de con­fron­tació, sobre­tot en un àmbit tan estratègic. I ho faran sine die, a menys que dis­po­sem dels ins­tru­ments d’un estat que ens per­me­tin pro­te­gir-la de forma ade­quada.

Fa anys que sabem que a l’Estat espa­nyol aquesta bata­lla la tenim per­duda: a banda de la uti­lit­zació sis­temàtica d’un argu­men­tari ple de fal­se­dats per part dels par­tits i els mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols (com ara la pre­tesa per­se­cució del cas­tellà a casa nos­tra), els atacs con­tra la llen­gua pròpia del país són per­ma­nents, sense treva, ja sigui en l’àmbit polític o el judi­cial. El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ha esta­blert ja la seva juris­prudència i ha impo­sat el per­cen­tatge del 25% de cas­tellà a les aules, assu­mint un paper legis­la­dor que no li cor­res­pon i que exem­pli­fica el dete­ri­o­ra­ment d’un règim en què els jut­ges es dis­fres­sen de polítics. Quan va dis­po­sar de majo­ria abso­luta, el Par­tit Popu­lar va mal­dar per eli­mi­nar la immersió lingüística de les aules cata­la­nes, pri­me­ra­ment amb el recurs al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l’Esta­tut i, poc després, amb la llei del minis­tre Wert. A través d’aquesta ofen­siva legis­la­tiva, es va enge­gar el recurs de l’advo­ca­cia de l’Estat, que va aca­bar con­duint a la cone­guda sentència del 2020, que impo­sava el 25% de cas­tellà a les esco­les. Per tal de desac­ti­var aquesta sentència, que s’havia de començar a apli­car a prin­cipi d’estiu, el Par­la­ment va apro­var, amb difi­cul­tats, la nova llei d’ús de les llengües ofi­ci­als en l’ense­nya­ment i el govern, un decret llei. Ales­ho­res, el TSJC va adme­tre que no podia exe­cu­tar la sentència perquè havia can­viat el marc legis­la­tiu i ha ele­vat una qüestió d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. Aquesta set­mana, s’ha vol­gut difon­dre la idea que el Tri­bu­nal Suprem ha tom­bat els pro­jec­tes lingüístics de dues esco­les, però ni el Suprem ha sen­ten­ciat que cal apli­car el 25% ni tam­poc ha dit el con­trari. Sen­zi­lla­ment, no ha entrat en la qüestió perquè no ha admès els recur­sos de la Gene­ra­li­tat. Que els pro­jec­tes d’aques­tes esco­les que­din anul·lats té ara poca trans­cendència si el TSJC manté el cri­teri que no pot fer exe­cu­tar la seva sentència perquè ha can­viat el marc legis­la­tiu. La bata­lla, en tot cas, segueix.