SENY O NO-SENY

L’independentisme estructural, hipotecat per desconfiances i tendències fratricides des del primer moment, ha acabat accelerant la turbina dels ajustaments de comptes, de les revenges i de la competició dialèctica per veure qui s’adjudica més patriotisme i qui penja més etiquetes de traïdor. I amb aquest panorama, tan engrescador i constructiu per cohesionar i mobilitzar l’independentisme popular, no només hem arribat a les portes d’un nou 11 de Setembre, sinó que hi hem afegit una convocatòria més, a tres setmanes vista: la de l’1 d’Octubre. Encara que, a hores d’ara, no sabem ben bé qui anirà a cada una ni quants preferiran limitar el dilema entre platja i muntanya, pel to de les consignes i de l’opinió pública difosa ja s’endevina que cap de les dues servirà per recosir costures, sinó per esparracar-les una mica més encara. Cada dia que passa fem tard, però si ningú no es fica en aquest corral d’aviram esverat per posar-hi una mica de seny, de diàleg i de consens, aviat no hi cantarà ni gall ni gallina, sinó la guineu. Seny o no-seny, aquesta és la qüestió.