Opinió

Punts de vista

La força bruta

Quan un país de l’òrbita russa gosa desafiar Moscou, no s’hi val ni la força de la paraula ni la de la política

Ara que farà mig any que Putin va deci­dir llançar la seva ofen­siva con­tra el poble ucraïnès, volia recor­dar uns fets que s’hi assem­blen. Perquè, tal dia com avui, el 20 d’agost però del 1968, els tancs rus­sos van entrar a Praga per escla­far, per la força, la Pri­ma­vera de Praga. Mos­cou va deci­dir tirar pel dret i aixa­far l’intent de sal­var el comu­nisme per retor­nar-lo a la idea de lli­ber­tat i democràcia dels seus orígens. Els impul­sors de la Pri­ma­vera de Praga bus­ca­ven allu­nyar-se de la buro­cra­tit­zació i l’auto­ri­ta­risme en què s’havia con­ver­tit el comu­nisme, per les ànsies del tot­po­derós líder comu­nista soviètic rus, Leo­nid Bréjnev. Al cap­da­vant del par­tit comu­nista txe­cos­lo­vac hi havia un jove que es deia Ale­xan­der Dub­cek, que va començar a intro­duir refor­mes que pre­co­nit­za­ven els anhels de la Pri­ma­vera del 68 d’acon­se­guir un sis­tema comu­nista amb més lli­ber­tat, més democràcia i més ober­tura. Quan Dub­cek va ser ele­git secre­tari gene­ral del par­tit va libe­ra­lit­zar el règim comu­nista, es va rela­xar la cen­sura, es per­me­tien altres par­tits i s’impul­sava una reforma econòmica que mirava cap a Occi­dent. El sol fet que Txe­cos­lovàquia tingués fron­tera comú amb Occi­dent i que, gràcies a les refor­mes, el capi­ta­lisme pogués entrar i esquer­dar el bloc soviètic, feia que Bréjnev es posés malalt. A la Unió Soviètica es veien les refor­mes com una traïció als mem­bres del Pacte de Varsòvia. No pen­sa­ven tole­rar cap dis­sidència, i després de mesos d’advertències i pres­si­ons con­ti­nu­a­des, Mos­cou i els seus ali­ats –Bulgària, Polònia, Hon­gria i l’Ale­ma­nya Ori­en­tal– van deci­dir inter­ve­nir. Apro­fi­tant unes mani­o­bres pròximes a Txe­cos­lovàquia, les tro­pes del Pacte van pren­dre els cen­tres neuràlgics del país. Els tancs rus­sos entra­ven a Praga davant la mirada atònita dels ciu­ta­dans, que reac­ci­o­na­ven pre­gun­tant als sol­dats el perquè d’aque­lla situ­ació si eren ger­mans. I la història s’ha repe­tit. Quan un país de l’òrbita russa gosa des­a­fiar les idees de Mos­cou i vol obrir-se al món, tenir més lli­ber­tat i més democràcia, és a dir, ser inde­pen­dent per triar el que més li con­vin­gui, no s’hi val ni la força de la paraula ni la de la política. Ja hem vist que l’única cosa en què cre­uen és a apli­car la força bruta.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.