La força bruta

Ara que farà mig any que Putin va deci­dir llançar la seva ofen­siva con­tra el poble ucraïnès, volia recor­dar uns fets que s’hi assem­blen. Perquè, tal dia com avui, el 20 d’agost però del 1968, els tancs rus­sos van entrar a Praga per escla­far, per la força, la Pri­ma­vera de Praga. Mos­cou va deci­dir tirar pel dret i aixa­far l’intent de sal­var el comu­nisme per retor­nar-lo a la idea de lli­ber­tat i democràcia dels seus orígens. Els impul­sors de la Pri­ma­vera de Praga bus­ca­ven allu­nyar-se de la buro­cra­tit­zació i l’auto­ri­ta­risme en què s’havia con­ver­tit el comu­nisme, per les ànsies del tot­po­derós líder comu­nista soviètic rus, Leo­nid Bréjnev. Al cap­da­vant del par­tit comu­nista txe­cos­lo­vac hi havia un jove que es deia Ale­xan­der Dub­cek, que va començar a intro­duir refor­mes que pre­co­nit­za­ven els anhels de la Pri­ma­vera del 68 d’acon­se­guir un sis­tema comu­nista amb més lli­ber­tat, més democràcia i més ober­tura. Quan Dub­cek va ser ele­git secre­tari gene­ral del par­tit va libe­ra­lit­zar el règim comu­nista, es va rela­xar la cen­sura, es per­me­tien altres par­tits i s’impul­sava una reforma econòmica que mirava cap a Occi­dent. El sol fet que Txe­cos­lovàquia tingués fron­tera comú amb Occi­dent i que, gràcies a les refor­mes, el capi­ta­lisme pogués entrar i esquer­dar el bloc soviètic, feia que Bréjnev es posés malalt. A la Unió Soviètica es veien les refor­mes com una traïció als mem­bres del Pacte de Varsòvia. No pen­sa­ven tole­rar cap dis­sidència, i després de mesos d’advertències i pres­si­ons con­ti­nu­a­des, Mos­cou i els seus ali­ats –Bulgària, Polònia, Hon­gria i l’Ale­ma­nya Ori­en­tal– van deci­dir inter­ve­nir. Apro­fi­tant unes mani­o­bres pròximes a Txe­cos­lovàquia, les tro­pes del Pacte van pren­dre els cen­tres neuràlgics del país. Els tancs rus­sos entra­ven a Praga davant la mirada atònita dels ciu­ta­dans, que reac­ci­o­na­ven pre­gun­tant als sol­dats el perquè d’aque­lla situ­ació si eren ger­mans. I la història s’ha repe­tit. Quan un país de l’òrbita russa gosa des­a­fiar les idees de Mos­cou i vol obrir-se al món, tenir més lli­ber­tat i més democràcia, és a dir, ser inde­pen­dent per triar el que més li con­vin­gui, no s’hi val ni la força de la paraula ni la de la política. Ja hem vist que l’única cosa en què cre­uen és a apli­car la força bruta.