Opinió

Tribuna republicana

TARDOR D’ALTES TEMPERATURES

La suspensió de Borràs és una altra de les desavinences entre Junts i ERC
L’estratègia respecte a Madrid és el gran desacord entre els dos socis de govern

Després d’un estiu tòrrid, no sem­bla que el termòmetre polític aporti indi­cis de bai­xar uns graus en els pro­pers mesos, al con­trari: s’albira una tar­dor d’altes tem­pe­ra­tu­res.

L’estiu ha estat mar­cat per la sus­pensió, a finals de juliol, de Laura Borràs com a pre­si­denta del Par­la­ment en apli­cació de l’arti­cle 25.4 del regla­ment de la cam­bra cata­lana, que ha reac­ti­vat les sem­pre vives fric­ci­ons entre Junts per Cata­lu­nya i ERC. La mesa va pren­dre la decisió d’apar­tar Borràs després que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya li obrís un judici oral per supo­sats delic­tes de pre­va­ri­cació i fal­se­dat docu­men­tal quan estava al cap­da­vant de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes. No per sabuda i pre­vista, la sus­pensió va ser menys con­vulsa. La pre­si­denta de Junts per Cata­lu­nya va rebre la decisió amb indig­nació i va acu­sar els mem­bres de la mesa d’ERC, el PSC i la CUP “d’hipòcri­tes” i de “dipu­tats ves­tits de jut­ges”. Dis­po­sada a plan­tar bata­lla, Borràs no ha dimi­tit, i Junts ha optat per no pre­sen­tar cap can­di­dat com a segona auto­ri­tat de Cata­lu­nya, fent que la vice­pre­si­denta, la repu­bli­cana Alba Vergés, assu­meixi les fun­ci­ons de pre­si­denta.

A Borràs l’apar­ten, però no s’aparta. L’expre­si­denta del Par­la­ment, que manté el càrrec de la segona auto­ri­tat del país al seu per­fil de Twit­ter, ha seguit amb la seva acti­vi­tat. N’hem tin­gut bona prova aquesta set­mana en l’home­natge a les vícti­mes del 17-A, quan es com­plien cinc anys dels atemp­tats de la Ram­bla i Cam­brils. Borràs va ser-hi pre­sent i va salu­dar els mani­fes­tants que recla­ma­ven que se sàpiga “la veri­tat” dels atacs del 2017. Alguns dels pre­sents van pro­ta­go­nit­zar un epi­sodi lamen­ta­ble en boi­co­te­jar el minut de silenci en res­pecte a les vícti­mes. El mateix dime­cres, Junts es va des­mar­car de l’acció i es va sumar a la con­demna unànime de la resta de for­ma­ci­ons. També Borràs, l’endemà, va adme­tre que la inter­rupció havia estat fora de lloc.

Pas­sada l’atu­rada de l’agost, l’afer Borràs seguirà a l’agenda. Junts ja ha dema­nat al Par­la­ment que es recon­si­deri la sus­pensió i aler­ten que “esgo­ta­ran tots els recor­re­guts admi­nis­tra­tius abans d’obrir la via judi­cial a Europa”. Abans de fer el salt euro­peu, per tant, hau­ran de pas­sar pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

La crisi per la sus­pensió de Borràs és una altra, una més, de les des­a­vi­nen­ces vis­cu­des entre Junts i ERC des de l’inici de la que està sent una legis­la­tura de des­a­cords. La crisi s’afe­geix a un cis­tell curull de topa­des –el vot de Lluís Puig, l’escó de Pau Juvillà, les fian­ces al Tri­bu­nal de Comp­tes, la relació amb Pedro Sánchez...–, en el qual, per damunt de tot, sobre­surt la taula de diàleg. L’estratègia res­pecte a Madrid és el gran des­a­cord entre els dos socis, que, mal­grat com­par­tir les cadi­res de l’exe­cu­tiu, no tenen un pro­jecte comú per a la reso­lució del con­flicte polític que viu Cata­lu­nya. Men­tre ERC opta pel diàleg amb el govern espa­nyol, Junts aposta per la con­fron­tació.

L’epi­sodi a la pre­sidència del Par­la­ment ha acce­le­rat la maquinària ja enge­gada per ava­luar el pacte amb els repu­bli­cans. Junts va encar­re­gar al març una audi­to­ria per sot­me­tre a exa­men l’entesa amb els d’Oriol Jun­que­ras i, pas­sa­des les vacan­ces, n’ana­lit­za­ran els resul­tats, amb la petició damunt la taula, encara sense data, que es faci una con­sulta interna perquè els afi­li­ats es pro­nunciïn. El debat de política gene­ral, pre­vist per a finals de setem­bre, i els pos­si­bles acords que s’hi s’asso­lei­xin entre els socis s’han mar­cat com a “punt d’inflexió” per a Junts. L’aposta majo­ritària és man­te­nir l’exe­cu­tiu amb ERC i no fer cap movi­ment que pugui supo­sar un ter­ra­bas­tall, encara menys abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals de maig. Hi ha, però, par­ti­da­ris del tren­ca­ment, espe­ci­al­ment després que la pre­si­denta del Par­la­ment fos apar­tada.

L’agost es con­firma, doncs, com una sim­ple pausa. La sus­pensió de Borràs, l’ava­lu­ació del pacte de govern i la represa de la taula de diàleg mar­ca­ran l’arren­cada del curs 2022/23. I pocs dies abans que comenci, ja es pre­veu mogut.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.