Caramel o pinyol?

Quan en un discurs polític hi ha coses que no es poden dir pel seu nom perquè són massa crues o massa “cuites” es recorre a paraules que les sintetitzin o les metaforitzin en l’esperit o en el context. Però sovint la síntesi es desentén del seu propi pes semàntic i deixa caps i puntes per polir. Per exemple: com que el president Pere Aragonès ha anunciat una proposta política “inclusiva” que tractarà la ciutadania com a “major d’edat”, i com que tota afirmació porta implícites algunes negacions, ara els ciutadans ens preguntem quines propostes polítiques de l’independentisme no han estat prou inclusives fins ara o han tractat els catalans de menors d’edat, si és que menor d’edat volgués dir, també, immadur, cosa discutible vist el comportament de molts adults. I també ens preguntem quin paper hi ha tingut, en les propostes i en la interlocució popular precedents, el partit del president. Aniria bé anar-ho aclarint per assaborir millor allò que Aragonès ens desembolicarà en el debat de política general de setembre. A veure si serà un caramel o un pinyol.