Distribuir o organitzar?

La comissió de coor­di­nació entre ERC i Junts té la funció d’inten­tar har­mo­nit­zar ambdós par­tits amb l’acció de govern i vice­versa, que ja és una feina prou difícil con­si­de­rant que els inte­grants de cada for­mació ja hi van enve­ri­nats de casa i que l’his­to­rial de dis­crepàncies i des­con­fi­an­ces mútues és tant volu­minós com espès. Si les quei­xes de Junts sobre l’acom­pli­ment del pacte es pogues­sin solu­ci­o­nar amb cor­rec­ci­ons sen­zi­lles i a curt ter­mini, pot­ser sí que seria aquesta comissió l’àmbit adi­ent per resol­dre aques­tes diferències, com pro­posa el pre­si­dent Pere Ara­gonès per des­ten­sar l’exe­cu­tiu. Però és evi­dent que aquesta comissió té una funció limi­tada i dis­tri­bu­tiva que té molt poca cosa a veure amb les cor­rec­ci­ons tàcti­ques en pro­fun­di­tat de l’estratègia inde­pen­den­tista que sem­bla reque­rir l’har­mo­nit­zació entre les recla­ma­ci­ons de Junts, el prag­ma­tisme d’ERC i, no ho obli­dem, les expec­ta­ti­ves de la soci­e­tat civil. Els que postu­len el diàleg per damunt de tot i els que recla­men incan­sa­ble­ment la uni­tat estratègica pot­ser hau­rien de pre­di­car amb l’exem­ple.