ONU

Aquesta setmana s’ha fet pública la decisió del Comitè de Drets Humans de l’ONU de condemnar Espanya per violació de drets fonamentals als aleshores presos preventius Junqueras, Romeva, Rull i Turull en resposta a la seva demanda plantejada a finals del 2018. Amb la presó preventiva fins a la celebració del judici, se’ls van vulnerar drets polítics a ells i als electors que els havien escollit diputats al Parlament de Catalunya. Se’ls van vulnerar arbitràriament, en un abús de poder i com a revenja política, no deixant-los fer campanya electoral ni exercir com a càrrecs electes posteriorment, ja que cap norma espanyola ho preveia ni ho preveu, ni “raonable ni objectiu” (com l’ONU diu en el seu escrit que hauria de ser el requisit per haver-ho pogut fer) ni de cap tipus.

Cal tenir ben presents els esforços i l’acció de la diplomàcia espanyola i del poder polític espanyol a la UE per evitar posicionaments com aquest, els dos del Grup de Treball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària o els de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Aquest fet encara dona més valor a les accions empreses pels polítics i activistes independentistes catalans davant les instàncies internacionals, siguin les que siguin.

Com cal tenir present, evidentment, la inacció sistemàtica dels poders espanyols davant dels posicionaments i les decisions d’aquests ens. Ara bé, tot fa sediment i llavor de futur. Es va generant material important per al procediment pendent al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència del Tribunal Suprem. I per als procediments pendents de les més de 4.200 persones represaliades i, especialment, per al futur del moviment sobiranista, ja que les diverses decisions fins al moment en resposta a les demandes dels presos i els exiliats polítics independentistes exigeixen a l’Estat que prengui les mesures necessàries per evitar més violacions de drets fonamentals. Tota pedra fa paret, no es pot deixar res (que pugui ser útil) per verd; cal mirar amb perspectiva de futur i enfortir la democràcia, les institucions i les organitzacions polítiques i socials que afavoreixen aquesta batalla de legitimació i de control internacional respecte de l’actuació de l’Estat espanyol.