Des de Brussel·les
Jo em persono
A banda de tot el que tenim “obert” en l’àmbit polític, coincidint amb l’inici de curs també revifa el debat sobre les obres d’art de Sixena que molt particularment m’afecta, atès que ja s’ha fet pública la data del judici contra Santi Vila i la meva persona, i que serà el 5 d’octubre vinent.
En aquests casos va molt i molt bé recórrer a l’hemeroteca i, molt particularment, val la pena recuperar una entrevista interessantíssima publicada el desembre del 2017 a El Punt Avui que donava veu a la persona que va tancar al seu moment el tracte amb les monges de Sixena. Em refereixo a l’arquitecte Jordi Bonet, traspassat el juny d’aquest any als 97 anys d’edat, que va ser director general del Patrimoni Artístic i Cultural i director i coordinador de les obres de la basílica de la Sagrada Família del 1985 i al 2012, càrrec que ja havia ostentat el seu pare, deixeble directe d’Antoni Gaudí.
El titular de l’entrevista que us proposo rellegir ho diu (pràcticament) tot: “ A Aragó no van voler saber res de Sixena. ” Imperdible. Bonet, insisteixo, primer director general de Patrimoni de la Generalitat, explicava que des de l’Aragó van ser claríssims a l’hora de negociar la venda de les obres d’art. “No tenim diners”, li va dir un polític aragonès a principi dels anys vuitanta, quan la comunitat de monges del monestir el buscaven, més ben dit el perseguien, per vendre-li el seu fons d’obres.
El valor d’aquesta entrevista del 2017 no només va ser la data de publicació, coincidint amb l’espoli –perquè això és el que va ser– del Museu de Lleida, sinó perquè fins llavors Bonet no havia parlat del cas de Sixena, tampoc en el judici per la polèmica titularitat dels béns.
Cinc anys després, arriba el judici contra Santi Vila i contra mi pel fet d’haver-nos negat a lliurar els béns del monestir de Sixena. Jo personalment he rebut la notificació que la data del judici serà el 5 d’octubre vinent de mans de les autoritats belgues. El fiscal demana que siguem condemnats a una multa de 6.000 euros per un delicte de desobediència pel fet, insisteixo, de no haver lliurat les quaranta-quatre peces que finalment es va endur la Guàrdia Civil una nit (matinada) de record funest, el desembre del 2017 i en virtut de l’aplicació del 155.
Davant de tot això, només puc dir que jo em persono, com ja em vaig personar en la fase d’instrucció prèvia del cas, des de Brussel·les davant les autoritats judicials. I ho faig exercint els meus drets, per tant, a través dels meus advocats, molt singularment en aquesta ocasió a través de Jaume Alonso Cuevillas. Tenint present que, a banda del fiscal, l’acusació particular de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena demana per a mi una multa de 99.000 euros i la meva inhabilitació durant dos anys –per tant, en cap cas, presó– exerceixo el meu dret de comparèixer o bé telemàticament o bé representat pel meu advocat. És la llei, així ho recull, així ho blinda. Aquesta llei que és sagrada i que omple la boca de tants i tants indocumentats que només busquen fer el mal i el descrèdit de l’adversari polític.
A totes les moltes persones bones que aquests dies, en conèixer que em personaré al judici del 5 d’octubre vinent, pateixen per mi: que no ho facin perquè ho faré exercint els meus drets i emparat per les lleis espanyoles que preveuen que sigui el meu advocat qui em representi. Que no pateixin perquè no defallim en la lluita compartida que ens ha convocat i ens interpel·la, encara, a dia d’avui i que no és altra que l’assoliment de la plena llibertat del nostre poble. La independència de Catalunya ben bé s’ho val. Recordeu-ho cada dia. També aquest diumenge, Onze de Setembre del 2022.