Ni rom ni raca

“O rom o raca” es diu quan es reclama decidir-se per una cosa o una altra, com ara hi ha l’ANC i altres sectors independentistes a qui urgeix reconduir el procés de manera que, d’aquí a un any, es reprengui el que es va ajornar l’octubre del 2017. Tant de bo! Com tant de bo seria que no ens féssim el sord amb l’advertiment del conseller Jaume Giró, quan diu que si es fa tot de la mateixa manera, tornarà a passar el mateix. I perquè això no sigui així –o perquè tinguem respostes preparades si malgrat tot passa– és imprescindible un “estat major” com el que s’insinua, però potser amb molta menys transparència i visibilitat de la que s’endevina. I una actitud dels partits polítics molt menys sectària i electoralista de la que hem conegut fins ara. L’última cosa que ens convé és esparracar al carrer el que es pugui teixir a les fràgils taules de consens. Trencar el govern, promoure llistes cíviques o continuar festejant el govern espanyol amb pactes improductius són tres exemples de com caminar contra direcció.