Ni rom ni raca

“O rom o raca” es diu quan es reclama deci­dir-se per una cosa o una altra, com ara hi ha l’ANC i altres sec­tors inde­pen­den­tis­tes a qui urgeix recon­duir el procés de manera que, d’aquí a un any, es repren­gui el que es va ajor­nar l’octu­bre del 2017. Tant de bo! Com tant de bo seria que no ens féssim el sord amb l’adver­ti­ment del con­se­ller Jaume Giró, quan diu que si es fa tot de la mateixa manera, tor­narà a pas­sar el mateix. I perquè això no sigui així –o perquè tin­guem res­pos­tes pre­pa­ra­des si mal­grat tot passa– és impres­cin­di­ble un “estat major” com el que s’insi­nua, però pot­ser amb molta menys trans­parència i visi­bi­li­tat de la que s’ende­vina. I una acti­tud dels par­tits polítics molt menys sectària i elec­to­ra­lista de la que hem cone­gut fins ara. L’última cosa que ens convé és espar­ra­car al car­rer el que es pugui tei­xir a les fràgils tau­les de con­sens. Tren­car el govern, pro­moure llis­tes cíviques o con­ti­nuar fes­te­jant el govern espa­nyol amb pac­tes impro­duc­tius són tres exem­ples de com cami­nar con­tra direcció.