LLUITA SENSE TREVA

El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) ha deci­dit man­te­nir les mesu­res cau­te­lars sobre el 25% de cas­tellà en dos ins­ti­tuts. Fa poques set­ma­nes, el mateix tri­bu­nal va dene­gar a l’Aso­ci­ación Escu­ela Bilingüe l’apli­cació del 25% de cas­tellà a tots els cen­tres edu­ca­tius de Cata­lu­nya perquè la nova llei sobre l’ús i l’apre­nen­tatge de les llengües ofi­ci­als a l’ense­nya­ment no uni­ver­si­tari i el decret llei apro­vat paral·lela­ment feien ina­pli­ca­ble la sentència que impo­sava el 25% de cas­tellà a tot el sis­tema edu­ca­tiu. Ara, però, el mateix tri­bu­nal “argu­menta” que “l’ús mínim de cas­tellà cau­te­lar­ment acor­dat no resulta afec­tat per la pro­hi­bició de per­cen­tat­ges esta­blerta en l’arti­cle 2.4 del decret llei”. I, a més, afe­geix que el pre­cepte esta­bleix “un cri­teri que regeix per a l’ela­bo­ració de pro­jec­tes lingüístics, als fins de pro­gra­mació que li són pro­pis, i no és exten­si­ble al nom­bre real d’hores lec­ti­ves que s’impar­tei­xen en una o una altra llen­gua, que òbvi­a­ment sem­pre ofe­reix paràmetres numèrics o per­cen­tu­als”.

La decisió del tri­bu­nal resulta insòlita, i tal com remar­cava ahir la secretària gene­ral d’Edu­cació, Patrícia Gomà, no aporta més que “con­fusió a les famílies, inse­gu­re­tat jurídica als cen­tres afec­tats i una dis­cri­mi­nació als alum­nes als quals es demana que s’apli­qui un per­cen­tatge de cas­tellà que no s’aplica al con­junt dels alum­nes cata­lans”. A l’inici del curs, el con­se­ller d’Edu­cació, Josep Gonzàlez-Cam­bray, va asse­gu­rar que “cap aula de Cata­lu­nya” apli­ca­ria el 25%. Però poques set­ma­nes després, com si es tractés d’un par­tit en dife­rit, els jut­ges li res­po­nen que el Depar­ta­ment d’Edu­cació no podia tirar pel dret i que “qual­se­vol modi­fi­cació que pre­ten­gui fer-se sobre aques­tes mesu­res ha de ser apro­vada per aquest tri­bu­nal”. El supo­sat blin­datge legal que s’hau­ria acon­se­guit amb les noves nor­ma­ti­ves apro­va­des amb un ampli con­sens de la cam­bra cata­lana (ERC, PSC, Juntsx­Cat i En Comú Podem) ha que­dat en un no res, i la inse­gu­re­tat jurídica ha tor­nat a les aules.

Les dues reso­lu­ci­ons arri­ben, casu­a­li­tats de la vida, l’endemà mateix que el pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia, Jesús M. Bar­ri­en­tos, deixés clar que no hi ha des­ju­di­ci­a­lit­zació que val­gui. I pocs dies després que el pre­si­dent del Tri­bu­nal Suprem, Car­los Les­mes, asse­gurés que des­con­fia de la via del diàleg amb l’inde­pen­den­tisme. Els jut­ges, doncs, no pen­sen donar treva en la vocació congènita d’inter­fe­rir en les deci­si­ons polítiques, una pràctica que posa de mani­fest la pre­ca­ri­e­tat de la democràcia espa­nyola.