FART DE CRIATURES

Si a Artur Mas, Car­les Puig­de­mont o Joa­quim Torra se’ls hagués ocor­re­gut des­ti­tuir un con­se­ller d’ERC pels ges­tos de des­con­fiança o per les punya­la­des des­lle­ials que n’han expli­cat en lli­bres, arti­cles, entre­vis­tes o con­fidències, el sidral que hau­ria mun­tat el par­tit d’Oriol Jun­que­ras i Pere Ara­gonès hau­ria sor­tit molt més car que 155 mone­des de plata. Però ja se sap que no tot­hom té la corda de la paciència de la mateixa llar­gada ni arriba a la madu­resa el mateix dia, si és que mai hi arriba, com no sem­bla que hi hagin arri­bat els par­tits inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Tots sabem que les dis­crepàncies entre ERC i el bloc post­con­ver­gent (Junts o PDe­CAT) hi són des del pri­mer dia que les urnes els van posar l’obli­gació d’enten­dre’s en la con­ducció del procés d’inde­pendència, però els ciu­ta­dans n’esperàvem una acti­tud res­pon­sa­ble perquè la política és un ofici per a gent adulta i no per a jove­nets que no han superat els vicis ado­les­cents de cul­par els altres de les seves inca­pa­ci­tats i de no par­lar-se per collo­na­des. Qui amb mai­nada s’acotxa, cul­ca­gat es lleva.