“La xarxa és una eina de coneixença”, subratlla Marta López, pastora protestant de l’Església Evangèlica de Barcelona Centre. “La informació sempre és bona perquè ajuda a triar”, diu Huma Jamshed, fundadora i presidenta de l’Associació Cultural, Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses, en relació amb la importància d’internet en la vida quotidiana de les dones. “Faig servir totes les xarxes que es poden utilitzar per treballar”, defensa Gemma Morató, religiosa dominica de la Presentació i directora de la residència universitària femenina Reina de la Pau. “Sense internet i sense correu electrònic no puc treballar”, insisteix Jamshed.

El barri és, però, un mosaic de circumstàncies diverses i, tal com assegura Georgina Monge, politòloga especialitzada en estudis de gènere i tècnica de transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, l’accés i ús de la tecnologia és desigual en funció de diversos factors. Jamshed subratlla que “les dones que venen a l’associació majoritàriament diuen un nom: internet. No es refereixen a WhatsApp, Facebook o correu electrònic”. I afegeix que “tenen por, no hi volen sortir perquè creuen que és un perill”. Per a Jamshed, cal tenir en compte que moltes viuen sota el control de l’ús que fan dels dispositius tecnològics per part dels homes de la família. En aquest sentit, diu que algunes dones “no tenen la seva pròpia veu” perquè “han viscut tota la seva vida molt controlades”.

“Personalment, el meu rol a les xarxes és més de veure que de participar-hi però, en canvi, en el rol de pastora, sí que intento ser més activa”, explica Marta López. Segons ella, dins del protestantisme la tecnologia té diversos nivells. “Es fa servir molt, tothom té xarxes, tothom les utilitza o té lloc web... Però després, tot i que hi ha moltes persones que creen continguts, el consum no és gaire elevat.”

La dominica Gemma Morató reconeix les possibilitats de la tecnologia per bastir ponts. “De manera fàcil puc llegir i saber què fan les altres confessions”, explica. Igualment, tant Morató com López defensen que es “necessita una certa presencialitat”. En aquest àmbit, Macrina Alsedo, del Centre Filipí de Barcelona, alerta dels riscos de les males praxis a les xarxes, en referència a alguns perfils que es dediquen a propagar estereotips i a promoure prejudicis.

L’any 2015, l’informe de l’Ajuntament sobre la bretxa digital a Barcelona detectava diferències significatives d’ús i accés a la tecnologia entre homes i dones en barris concrets de la ciutat. El Raval n’era un. Malgrat la millora que reflecteix el mateix informe sis anys després, Monge assegura que “caldria revisar l’indicador que es fa servir per mesurar on es troben les dones en relació amb els homes en aquest àmbit”. Segons ella, “si s’aprofundeix en les competències i l’ús que es fa d’internet, es troba que hi ha una bretxa”. Així, destaca que en aquest darrer informe municipal, en l’únic aspecte que les dones mostraven tenir més habilitat que els homes era a convocar reunions, però no a “fer servir fulls de càlcul, utilitzar eines de programació o avaluar si un lloc web és de confiança; aquí és on hi ha una bretxa, en usos avançats”.

Per a Gemma Morató, “la pandèmia ha ajudat a destapar que encara hi ha molta gent que necessita formació en l’àmbit digital”. Ho confirmen Carolina Rodríguez i Fàtima Ahmed, així com Macrina Alsedo, que subratlla: “Ens vam adonar que moltes dones no eren capaces de fer tràmits en línia, no només per la barrera idiomàtica, sinó per tots aquells passos que eren com un laberint.” De fet, un 36% de les dones entrevistades al barri reconeix que necessita més formació en tecnologia, ja que aquesta ocupa un lloc central en la vida de la ciutadania, i permet tant la socialització com la participació en el diàleg ciutadà, també practicar la fe, dur a terme consultes mèdiques, continuar els estudis o fins i tot preservar la salut mental.

Per a Marta López, si hi ha una bretxa de gènere “existeix a mesura que va pujant l’edat”. Ho confirma l’informe de l’Ajuntament, que remarca que un 42,5% de les persones no connectades són dones de més de 75 anys. Els homes no connectats en aquesta franja d’edat són només un 12,6%. En aquest sentit, Beatriz Guijarro, sociòloga especialitzada en estudis de gènere, opina que tenim barris on “la bretxa digital és molt més alta que en d’altres, també perquè pot ser que la població estigui més envellida”.

Monge explica: “Internament, des de l’Ajuntament estem desenvolupant un pla per tractar la bretxa digital i, en concret, per promoure una xarxa de dones tecnòlogues per donar-los visibilitat i crear referents.” Malgrat això, Guijarro afegeix: “Només amb formació no reduirem la bretxa digital, hi ha altres condicions estructurals i simbòliques que s’han de treballar d’una manera profunda i multidimensional”, i explica que caldria “més connexió entre les administracions per treballar el tema”.

Si bé les dones entrevistades asseguren que utilitzen la tecnologia per connectar-se amb el seu entorn més proper i per treballar, han posat sobre la taula alguns aspectes sobre els quals cal reflexionar. Per exemple, el control en l’ús per part d’alguns homes, una bretxa digital generacional entre les dones i dificultats per utilitzar la tecnologia en tràmits burocràtics. En molts casos hi ha l’accés material als dispositius, però es detecten barreres en l’ús que tenen a veure amb els recursos, el gènere, l’idioma i la capacitació.