Savater i el blanqueig del feixisme

Hi ha un grapat d’intel·lectuals espanyols que han patit un procés semblant: començar a fer carrera des de posicions progressistes i acabar al bàndol reaccionari. Són senyors que, malgrat saber coses a cabassos, no han sabut entendre els canvis socials de les últimes dècades. El moviment feminista, l’ecologista o els independentistes els han fet trontollar certeses i privilegis i, com a animals ferits, s’han dedicat a pontificar des de racons cada cop més estrets. Avui parlaré de Fernando Savater.

El cas del professor donostiarra demostra que es poden donar grans lliçons d’ètica, amb tota la fondària que això implica, i escollir sistemàticament la part de l’opressor davant l’oprimit. Es va posicionar en contra de les dones que van denunciar abusos sexuals amb el Me Too titllant-les d’oportunistes, ha flirtejat amb el negacionisme del canvi climàtic i té una fixació nacionalista contra el nacionalisme dels altres.

L’1-O Savater va considerar que Europa corria un greu perill perquè els vots del referèndum la portarien al precipici. Alarmat, va dir a Itàlia que “contra el separatisme català s’ha de fer servir la força” perquè és “antidemocràtic”.

Ara a Itàlia han guanyat les eleccions els hereus del Partit Feixista, i Savater ha sentit la necessitat d’escriure un article per dir que Europa s’ha alarmat per no res. Que Meloni no pot ser feixista perquè l’han votada els italians. L’il·lustre filòsof cau en una fal·làcia tan bàsica que, literalment, és l’exemple que es desmunta als manuals d’ètica –i als llibres d’història–. Suspès. El pitjor, però, no és això. “Suposem que Meloni tingui una ideologia feixista. Seria una catàstrofe irremeiable?”, confessa. Uau!, l’amoralitat de la pregunta té una finalitat: dir que és més greu tenir ministres de Podemos i que allò realment “fatxa” és la (imaginària) exclusió del castellà en l’ensenyament a Catalunya. Tants anys de dir “lazis” i “feminazis” per, quan els feixistes de debò arriben al poder, blanquejar-los? Creure’s un bohemi llibertari i ser un bufó dels poderosos. Al final, una coartada intel·lectual per a feixistes.