Dues ànimes enfrontades
La consulta de Junts per Catalunya sobre la continuïtat al govern ha posat de manifest l’existència de dues estratègies contraposades entre els dirigents i la militància del partit
En el moment d’anunciar la consulta sobre la continuïtat de Junts al govern de la Generalitat, el secretari general del partit, Jordi Turull, va assegurar que “no es posaria de perfil” i que donaria a conèixer la seva posició a la militància. Els periodistes van preguntar-li si això volia dir que faria públic el seu vot, i Turull va puntualitzar que no. A l’hora de la veritat, però, no ha fet ni una cosa ni l’altra, i després de l’advertiment de “neutralitat” fet per la sindicatura electoral, el secretari general ni tan sols s’ha adreçat a la militància. Tot sembla indicar, però, que s’ha situat al costat dels que aposten per quedar-se a la Generalitat, si bé renegociant l’acord amb ERC.
No tothom ha actuat amb la mateixa prudència que Turull. De fet, més aviat ha estat l’excepció en un partit en què molts dirigents s’han apressat a posicionar-se, la qual cosa ha contribuït a delimitar dos blocs antagònics. Una de les més contundents ha estat la presidenta del partit, Laura Borràs, que poc després que la sindicatura electoral de la consulta demanés als càrrecs orgànics i institucionals de la formació que mantinguessin la neutralitat, anunciava: “Votaré no a quedar-nos [al govern].” Al costat de Borràs s’ha situat un altre damnificat per les tensions amb ERC, l’exvicepresident Jordi Puigneró, i també alguns militants propers, com ara la secretària segona, Aurora Madaula, i els diputats Francesc de Dalmases i Jaume Alonso-Cuevillas.
Entre els partidaris de mantenir-se al govern, hi ha bona part dels consellers. Una de les més decidides ha estat la titular d’Exteriors, Victòria Alsina, que es va apressar a fer-se militant i a deixar clar, a través d’una piulada, que “no hi ha compromís més ferm ni honor més gran que representar Junts i el seu projecte polític des del govern”. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ja va deixar clara la seva posició abans de la crisi de l’executiu, quan va confessar que “un govern amb Junts és molt millor per al país que un govern sense Junts”. També estan a favor de mantenir-se al govern les conselleres que provenen de CDC, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, i els exconsellers Damià Calvet i Josep Rull. Entre els partidaris del sí també trobem un munt de càrrecs municipals. Els regidors de Barcelona van donar a conèixer conjuntament que votaran a favor de seguir al govern i també ho han fet els batlles de les Terres de l’Ebre o del Maresme.
La consulta no només ha provocat el posicionament públic de bona part dels dirigents del partit, sinó que ha fet aflorar les raons dels uns i els altres. O, dit d’una altra manera, les diverses ànimes que conviuen a Junts. Els més matiners van ser els partidaris del sí, que dilluns passat van començar a fer córrer missatges en què s’advertia a la militància que “abandonar el govern és renunciar a aquelles eines que van fer possible la victòria de l’1-O i debilita l’independentisme”. També posaven en valor que des de les institucions “es poden impulsar polítiques per ajudar els sectors més afectats per la crisi” i que “es pot fer la força necessària per fer possible l’amnistia i l’autodeterminació”. Des de l’altra banda de la trinxera, els defensors del no van difondre un manifest en què sostenien que, de fet, ERC ja els ha fet fora del govern amb la seva actitud. I, a més, sentenciaven: “Junts no pot continuar empassant-se humiliacions i deslleialtats sense reaccionar.” També sostenien que no es podia “blanquejar l’estratègia de rendició d’ERC”, que només aconseguirà “desmobilitzar l’independentisme”.
La consulta ha sentenciat de mort la coalició de govern i també pot condicionar el futur del partit. Turull ha reiterat que no hi ha “risc” de fractura interna, però es fa difícil fer pronòstics en una formació tan jove, sense lideratges inqüestionables, amb exmilitants de Convergència convivint amb nouvinguts a la política i, allò que és més important, amb posicions contraposades en allò que fa referència a la unitat o l’estratègia de l’independentisme. Caldrà veure si les dues ànimes que conviuen a Junts seran capaces de seguir coexistint o si contribuiran a fragmentar, encara més, l’espai independentista.
