Opinió

Trencadissa

Els militants de Junts aposten per abandonar la coalició amb ERC, amb la qual cosa es consuma la ruptura del govern i la incertesa en l’espai independentista

“Tinc la sensació que s’imposarà continuar al govern, per tot el que suposa renunciar-hi. El que aquí està en joc és la mateixa essència de Junts, som un partit o un moviment? Jo estic amb els que creuen que és un partit. Respecto molt els moviments, però un partit és un instrument institucional que intenta arribar al poder per exercir-lo i aplicar les polítiques públiques en què creu. I Junts té un model de societat tant pel camí a la independència com pel benestar i el progrés.” El conseller d’Economia, Jaume Giró, va fer aquestes declaracions poques hores abans que es tanqués la votació convocada per l’executiva de Junts després de la crisi de govern amb ERC desencadenada durant el debat de política general. Es va equivocar.

Els 6.465 militants de Junts, tal com va passar fa anys amb els de la CUP, tenien el futur del govern de la Generalitat a les seves mans, però també el del partit i, fins i tot, el del moviment independentista, molt debilitat pel clima de tensió instal·lat des de l’endemà mateix de l’1-O. En total, un 79,18% dels militants han participat en la consulta, un percentatge superior al que van segellar el pacte entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès després de les eleccions del 14-F. El resultat, a diferència d’aquella convocatòria, ha estat molt ajustat, amb un 55,73% dels votants que han apostat per abandonar el govern. Per la seva banda, els que defensaven la continuïtat de la coalició amb ERC n’han aconseguit el 42,39%. Finalment, un 1,88% de les bases ha votat en blanc. Pocs minuts després de donar-se a conèixer els resultats, alguns defensors del no es van afanyar a valorar els resultats. El més matiner va ser Jaume Alonso-Cuevillas, que des del seu compte de Twitter va definir la consulta com “un gran exercici de radicalitat democràtica amb una participació extraordinària” i va vaticinar que “comença un nou cicle a Catalunya”. El diputat va acabar amb una crida: “Ara a remar tots JUNTS!” Per la seva banda, un altre dels partidaris de sortir del govern, Joan Canadell, va utilitzar les xarxes socials per deixar anar: “Ha guanyat el NO, sortim del govern i calen eleccions!”

La convocatòria ha tancat uns dies intensos. Mentre aquesta formació desfullava la margarida, els seus socis d’ERC han oscil·lat entre la resignació, alguns lleus intents de reconciliació i també alguna temptativa de burxar les ferides del seu teòric aliat. Dilluns passat, en una entrevista a l’ACN, el president del partit, Oriol Junqueras, recordava les aliances de Junts amb el PSC als consells comarcals i a la Diputació de Barcelona i deixava anar: “És una contradicció que respon a les seves disputes internes, i els animem a superar-les.” La secretària general del partit, en canvi, es va mostrar molt més conciliatòria, i en una entrevista a Catalunya va afirmar: “Sigui quin sigui el resultat de la consulta, hem de reconstruir confiances amb Junts.” És evident que aquest és un dels grans reptes que hi ha al damunt de la taula, i els secretaris generals dels dos partits, que van formar un bon tàndem en la candidatura de Junts pel Sí, tenen un paper important a jugar a l’hora d’establir ponts, igualment com els membres de l’executiu, que comparteixen el dia a dia de la gestió i que han intentat aïllar-se del soroll del Parlament i les xarxes socials.

El president de la Generalitat, per la seva banda, ha intentat no interferir en la consulta i, quan s’hi ha referit, ho ha fet en un to diplomàtic. L’endemà mateix, en la que podria haver estat la darrera reunió de l’executiu, va voler traslladar personalment als consellers de Junts la seva voluntat que el gabinet “pugui continuar”. També els va traslladar la voluntat de no avançar el calendari electoral i de seguir treballant “desplegant els objectius fixats”. De fet, al marge de les esmenes que puguin introduir-se durant la tramitació parlamentària, el pressupost de la Generalitat que se sotmetrà a la cambra serà el que ha elaborat i ha defensat el conseller Jaume Giró. El govern va voler donar una imatge de tranquil·litat, però ningú amagava la sensació que tot penjava d’un fil, i fins i tot la mateixa portaveu del govern, Patrícia Plaja, que permanentment ha defensat la idea que l’executiu vivia “aïllat” de les disputes entre els dos socis, va haver d’admetre que ens trobàvem davant un “context excepcional” del qual resultava (i resulta) molt complicat abstreure’s.

A partir d’ara, s’obren un munt d’interrogants, començant per l’actitud que prendran tots i cadascun dels consellers de Junts, sobretots aquells que s’ha mullat de valent per la continuïtat. Caldrà comprovar, també, si ERC aconsegueix l’estabilitat parlamentària. Aquest dijous, Pere Aragonès va superar una primera prova, una moció de la CUP en què se l’instava a sotmetre’s a una qüestió de confiança. Junts es va abstenir per no interferir en la consulta que hi havia en marxa i per donar una treva al govern, i només els comuns i el PSC hi van votar en contra. Tot i que la portaveu d’ERC, Meritxell Serret, va voler estendre a la mà la CUP i va definir la formació anticapitalista com “un soci prioritari, també per aprovar els pressupostos”, sembla clar que la majoria independentista sorgida de les eleccions del 14-F està seriosament fragmentada.

En el cas del partit, la consulta ha fet aflorar les diferències internes a Junts. Un dels que s’han mostrat més contundents ha estat el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, que durant la gira mediàtica que va protagonitzar dijous (amb un debat inclòs amb l’exsecretari general de JuntsxCat, Jordi Sànchez, a RAC1) va deixar anar que no és descartable que es produeixin escissions i que, si no ho fan ara, acabaran arribant a curt termini: “Si surt que continuem al govern, la crisi la tindrem d’aquí a dos o tres mesos”, va vaticinar. Cuevillas, que fins i tot es va engrescar a esbossar escenaris de futur, tampoc va descartar una confluència amb la proposta de llista cívica de l’ANC: “Junts és un moviment d’alliberament nacional. Tots hi cabem.” En tot cas, el resultat de la votació deixa el govern de coalició ferit de mort després d’una agonia de deu jornades. Caldrà comprovar, amb el pas dels dies, com es recomposarà el govern, com es refarà Junts i com ho farà la unitat de l’independentisme.

LAURA BORRÀS
PRESIDENTA DE JUNTS
“El govern ja no és un govern de coalició, sinó de col·lisió”
MARTA ROVIRA
SECRETÀRIA GENERAL D’ERC
“Hem de reconstruir confiances amb Junts, sigui quin sigui el resultat de la consulta”
JOSEP COSTA
EXVICEPRESIDENT PARLAMENT
“No reconec aquest tribunal. Només havia vingut per exposar aquest atac i per anar a Estrasburg”

“UN REI I UNA MONARQUIA DELINQÜENT”

L’exvicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa, va decidir marxar del judici a la mesa del Parlament. En el segon dia de la vista, Costa va deixar anar que “no vol participar en un simulacre de judici” i de “persecució política”. El president del tribunal del TSJC li va dir que podia marxar com a acusat, però que li calia un advocat defensor. Costa va prendre aquesta decisió després que el tribunal no acceptés la seva petició d’anul·lar el judici per la inviolabilitat parlamentària dels seus membres, a més de les irregularitats que ha denunciat. Concretament, va dir: “No reconec l’autoritat d’aquest tribunal, només havia vingut a les qüestions prèvies per exposar aquest atac a la democràcia per anar al tribunal d’Estrasburg.” A més, també va criticar que el tribunal tingués “la foto d’un rei i d’una monarquia delinqüent”. El tribunal va resoldre continuar el judici afirmant que Costa s’havia pogut defensar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor