Per la dreta

L’altre dia el jurista Joan Queralt es negava a comentar la polèmica sobre la cançó que evocava tornar a l’escenari del 1936 al míting festival de Vox. Adduïa que, en aquesta formació, en particular, i a l’extrema dreta, en general, ni aigua. Que no volia entrar al joc de dedicar-los ni un segon. Aquesta és una actitud que entenc i que comparteixo, però ignorar-los és perillós i pot ser més perjudicial. M’explicaré. És ben veritat que la presència als mitjans de l’extrema dreta és cada vegada més sovintejada i preocupant. En tant que les seves idees van guanyant més terreny en la societat i que formen part del joc polític, no se’ls pot no tenir en compte. Els seus missatges ataquen valors fonamentals del mateix sistema polític democràtic i articulen un discurs contrari als drets humans bàsics. És pervers perquè se serveixen de les normes democràtiques, que critiquen i abolirien, per de mica en mica i a costa dels demòcrates que temem incórrer en actituds feixistes i antidemòcrates si no els donem veu, conquerir més quotes de poder. I així fins que arribarà un dia que els haurem donat tant d’aire, hauran agafat tanta força, que es podran permetre el luxe de desmuntar el sistema democràtic i organitzar el seu propi sistema, conculcant qualsevol dret que no els sembli bé. Trobo que perquè no ens hàgim de sentir així i ens hàgim de veure en la trista situació d’haver-nos d’autocensurar i de mossegar-nos la llengua, ens caldria una altra actitud. Optar per la raó i no per la passió, la baixa passió que sovint atia els seus missatges. I carregar-nos de raons, d’informació, de coneixement, de dades per fer callar aquestes veus que abracen un discurs sovint farcit de mentides. Cal fer-los enraonar i fiscalitzar-los, sotmetre’ls a un exercici de verbalitzar i contrastar tot allò amb què s’omplen la boca i rebatre’ls-ho, desmuntar un per un els seus arguments. Sí, ja ho sé que no atenen a raons ni a arguments i que manipulen i tergiversen paraules i xifres segons la seva conveniència. No podem abaixar els braços i mirar cap a una altra banda perquè sabem que hi són. Hem de creure en les nostres raons i defensar-les perquè si no, les patacades vindran de tot arreu i no només per la dreta de la dreta.