LA Fi DEL PROCÉS?

Tot just l’endemà que es con­sumés el tren­ca­ment del govern inde­pen­den­tista, l’exse­cre­tari gene­ral de Junts per Cata­lu­nya Jordi Sànchez va sen­ten­ciar: “El procés, defi­ni­ti­va­ment, s’ha tan­cat.” Sànchez va argu­men­tar que des del 2012 la política cata­lana s’havia carac­te­rit­zat per la recerca d’un acord entre els tres par­tits inde­pen­den­tis­tes i que amb la fi del govern de coa­lició s’entrava en “una situ­ació des­co­ne­guda en els dar­rers anys”. En rea­li­tat, feia mesos que els tres par­tits inde­pen­den­tis­tes no com­par­tien un diagnòstic de la rea­li­tat, ni tam­poc una estratègia comuna, i el govern de coa­lició, que feia anys que tre­ba­llava en clau autonòmica (el que pre­si­dia Quim Torra i el de Pere Ara­gonès), es man­te­nia com el prin­ci­pal àmbit de col·labo­ració, mal­grat el cons­tant soroll de fons que l’ha acom­pa­nyat des del pri­mer moment, tot i que val a dir que molt més en l’espai vir­tual o a l’hemi­ci­cle del Par­la­ment que no pas a la mateixa sala de l’exe­cu­tiu.

De fet, són molt els que, des de fa temps, han can­tat les exèquies del procés. Des del bàndol uni­o­nista, s’ha apel·lat sovint al des­cens en les mobi­lit­za­ci­ons, al retrocés en el suport par­la­men­tari o a l’aflo­ra­ment de les diferències entre els par­tits, cada vegada més evi­dents. Fins ara, però, aques­tes veus pro­ve­nien de l’altre cos­tat de la trin­xera. Ara, però, és un dels líders del procés, Jordi Sànchez, qui el dona defi­ni­ti­va­ment per tan­cat. Hi ha qui afir­marà, i pro­ba­ble­ment amb raó, que l’exse­cre­tari gene­ral de Junts ha expres­sat amb la boca gran allò que d’altres han anat xiu­xi­ue­jant o expli­cant amb sub­ter­fu­gis des de fa mesos o que, sense dir-ho, han posat de mani­fest a través dels seus actes, per molt que hagin vol­gut man­te­nir una certa èpica apel·lant cons­tant­ment a la fide­li­tat de l’1 d’octu­bre.

És evi­dent, en tot cas, que si bé l’1 d’octu­bre del 2017 l’inde­pen­den­tisme va acon­se­guir posar en escac l’Estat a través d’un tor­ce­braç cívic i democràtic sense pre­ce­dents, a par­tir de l’endemà es va entrar en una fase de retrocés; en bona part, per la reacció de l’Estat (repressió indis­cri­mi­nada, apli­cació del 155, exili i empre­so­na­ment dels diri­gents...). Des d’ales­ho­res, cap dels governs ni cap dels par­tits, mal­grat la retòrica, han sabut com apli­car aquell “man­dat democràtic” o com actuar. El tren­ca­ment del govern, en tot cas, ini­cia un nou cicle polític en què el diàleg entre par­tits encara serà més com­pli­cat, però difícil­ment podem afir­mar que es tan­qui un procés que, en rea­li­tat, no es clourà fins que ho deci­deixi la ciu­ta­da­nia.